Suggeriments

EL PAISATGE PROTEGIT DEL SERPIS

Amb data 13 d’abril de 2007 la Conselleria de Territori i Habitatge per decret del Consell va declarar el Paisatge Protegit del Serpis.
 
El riu Serpis i el seu entorn, en el tram comprés entre Alcoi i la desembocadura a Gandia, amb una longitud de 50 quilòmetres i una superfície aproximada de 10.000 hectàrees, és un espai singular pels seus valors paisatgístics, ecològics i culturals, derivats d’una relació històrica harmoniosa entre l’home i el medi natural.
 
Aquesta relació es manifesta, per exemple, en la integració dels pobles i camins en el paisatge, en els bancals agrícoles que acompanyen la topografia natural i la ressalten, o bé en el respecte històric cap als elements topogràfics que conformen la identitat del lloc, com ara vessants, crestes de muntanyes o fites topogràfiques.
 
En l’actualitat, no obstant això, el riu discorre per municipis amb una intensa activitat econòmica, social i territorial, la qual ha de fer-se compatible amb la conservació i l’ús sostenible dels valors ambientals.
 
Limitat per les serres de Mariola i Benicadell al nord i les serres de la Safor, la Cuta, Alfaro, Serrella i Aitana al sud, aquest tram del Serpis situat entre les províncies de València i Alacant actua, en termes ecològics i territorials, com a element connector entre la muntanya i la costa, configurant un excepcional mosaic d’ecosistemes i paisatges.
 
Trobem així des d’espais forestals ben conservats als rústics cultius de muntanya; des de les riberes fluvials als cingles més inaccessibles. El conjunt sintetitza, com pocs llocs valencians, les característiques bàsiques i les peculiaritats de la muntanya mediterrània.
 
Els pobles d’aquest ampli territori, agrupats davall el fil conductor del riu, dibuixen un itinerari cultural on el paisatge es transforma en història. Al llarg del riu apareixen xicotets nuclis urbans, conformant el fons escènic que integra en el paisatge la natura i els perfils d’assentaments històrics. Entre aquests destaquen Planes, enclavat en el tossal, amb la seua ermita com a fita paisatgística, Beniarrés, ubicat als peus de la serra del Benicadell, l’Orxa, Gaianes, Muro de Alcoy,
Benimarfull, Cocentaina i Villalonga. Molts d’aquests nuclis urbans es troben en una posició prominent sobre els camps de cultiu abancalats, en pronunciat contrast de colors i textures de gran qualitat estètica.
Existixen també elements arquitectònics de gran valor històric vinculats al paisatge, com els molins que a finals del segle XIX desviaven l’aigua per mitjà de xicotets assuts, transformats després en xicotetes centrals hidroelèctriques (fàbriques de llum).
 
La zona posseïx qualitats geomorfològiques que la fan mereixedora d’especial atenció. En alguns trams l’acció erosiva secular del riu ha donat lloc a espais singulars com en l’embassament de Beniarrés i en l’estret de l’Infern-Racó del Duc. Aquest congost entre les serres de Safor i Cuta ha deixat visible els elements geomorfològics, i configura un paisatge de gran valor per la seua singularitat i la seua accessibilitat des de l’antiga via del tren.
 
Els hàbitats muntanyosos i fluvials proporcionen, d’altra banda, una gran varietat d’hàbitats. Trobem des de retalls importants de bosc mediterrani en bon estat a boscos de ribera propiciats pel canó fluvial, el curs d’aigua permanent i les abundants fonts i brolladors. És destacable el barranc de l’Encantada, afluent del Serpis, pel seu singular model càrstic i la seua vegetació de ribera.
 
L’acció de l’home queda patent en els murs dels bancals realitzats en pedra seca dels vessants
muntanyosos, dedicats al cultiu de fruiters de secà.
 
Hi ha espècies faunístiques aquàtiques de gran interés, com ara la gamba gavatxa (Dugastella valentina), el caragol aquàtic (Melanopsis dufouri), la bagra ibèrica (Leuciscus pyrenaicus) i el barb comú (Barbus bocagei), entre altres més comunes. Els vessants muntanyosos i el canó fluvial mostren multitud d’aus com l’àguila reial (Aquila chrysaetos), l’àguila de panxa blanca (Hieraetus fasciatus), el duc (Bubo bubo) i el blauet (Alcedo atthis).
Trobem també mamífers notables com el gat salvatge (Felis silvestris), a més d’altres més freqüents com el porc senglar (Sus scrofa), la mostela (Mustela nivalis), el turó (Mustela putorius), la geneta (Genetta genetta) i la rabosa (Vulpes vulpes), junt amb diversos rèptils i amfibis d’interés.
 
En definitiva, es tracta d’un espai caracteritzat per un paisatge excepcional i uns notables valors ecològics i geomorfològics. Com és habitual en el món mediterrani, tots aquests elements han sigut configurats, en la forma que actualment coneixem i apreciem, per la interacció històrica entre el medi físic natural i l’activitat humana al llarg de molts segles. El règim del paisatge protegit ha d’atendre aquesta realitat territorial i, en conseqüència, no es configura en forma estàtica, sinó que assenta les bases per a un mecanisme de gestió activa basat en una atenció especial als processos econòmics, socials i territorials que, en relació amb els ecosistemes naturals i l’ambient geològic, són responsables de l’evolució del sistema i de la seua adaptació a les noves realitats històriques.

 

Abrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nueva