Suggeriments

   
    
   
   

Clica sobre cada fotografia per obtindre més informació.

 

HISTÒRIA DE LA INVESTIGACIÓ ARQUEOLÒGICA DE LA SAFOR
 
Els referents més antics que trobem a les terres saforenques sobre troballes arqueològiques, els proporcionen Pere Antoni Beuter i Gaspar Escolano als segles XVI i XVII.

En el segle XVIII s’inicia l’estudi de l’antiguitat a partir de les restes materials amb plantejaments crítics. És l’època dels erudits dels que cal esmentar a Diago Pérez Bayer, el Comte de Lumiares, Alexandre de Laborde, Roc Chabàs, Antoni Josep Cavanilles, etc., destacant la figura de l’olivenc Gregori Maians i Siscar.

A finals del segle XIX i principis del XX, s’experimenta una profunda renovació en els estudis sobre l’origen de l’home i l’univers, amb la incorporació dels estudis geològics, els principis de l’estratigrafia i les teories evolucionistes, tot establint-se els principis de l’arqueologia científica. Per les nostres terres passaran naturalistes i geòlegs, com el Pare Leandro Calvo, Joan Vilanova i Piera i Eduard Boscà Casanova van ser els pioners en les investigacions sobre la Cova del Parpalló (Gandia), l’any 1872. Aquest jaciment també va ser explorat per l’abat Henri Breuil, considerat com el “pare” de la ciència prehistòrica.

Va ser amb la creació del Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València, el 1927, quan s’impulsa definitivament la investigació arqueològica a La Safor, destacant l’excavació sistemàtica de la Cova del Parpalló, dirigida per Luis Pericot en col·laboració amb Mariano Jornet Perales, entre 1929 i 1931. A partir d’ací es succeiran les excavacions científiques a diversos jaciments, com les coves de les Malladetes (Barx), Meravelles (Gandia), Barranc Blanc (Rótova), realitzades per arqueòlegs com Francisco Jordà, Isidro Ballester Tormo, Enric Pla Ballester i Domingo Fletcher Valls, que van contribuir decisivament al coneixement de la Prehistòria de la comarca.

Com a conseqüència de la presa de consciència de l’abundància i qualitat dels recursos patrimonials de caràcter arqueològic existents, apareixerà un conjunt d’erudits i aficionats locals, entre els quals cal remarcar el professor Josep Camarena, el pare escolapi Josep Maria Blay, els erudits locals Vicent Gurrea i Felip Perles, el gran aficionat Antonio Sancho Santamaria i el Centre Excursionista de Gandia, a més de molta gent i institucions educatives que van aportar el seu interès cap al patrimoni arqueològic de la comarca. Estes iniciatives van aconseguir que, després de diversos intents, quallés la creació i inauguració del Museu Comarcal d’Arqueologia de Gandia a l’any 1972. Des d’aquesta data, el Museu Arqueològic de Gandia - MAGa ha continuat amb la labor de coordinar i participar en els diversos projectes d’estudi, protecció i difusió del nostre patrimoni arqueològic, tal com inventaris de jaciments i coves, excavacions de salvament, inventari i restauració dels fons del Museu i exposicions temporals.
 

Abrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nueva