Suggeriments

HISTÒRIA DE GANDIA

ELS ORÍGENS

Les excavacions realitzades en les Coves del Parpalló i les Meravelles, del Paleolític, ens han quedat les restes més antigues de Gandia. També s'han trobat restes ibèriques i s'ha pogut comprovar un intens procés de romanització.

LA VILA MEDIEVAL

Sembla improbable que Gandia existeix com a nucli urbà abans de 1240, any en què el rei Jaume I va conquerir el Castell de Bayren. A principis del segle XIV, Gandia era una petita vila medieval florent amb una economia lligada a l'agricultura (canya de sucre), el comerç i l'artesania. La construcció d'un recinte murallat en els primers anys del segle XIV, proporciona l'espai idoni per agrupar els nuclis de població dispersos per la zona.

L'any 1323 el rei Jaume II concedeix el Senyoriu de Gandia al seu fill, l'infant Pere. El fill d'aquest, Alfons el Vell, heretà l'any 1359 el Senyoriu de Gandia i l'elevà a la categoria de Ducat Real en 1399. El nou Duc de Gandia, Alfons el Vell farà de Gandia la seua residència habitual convertint-la en una gran cort, d'on sorgeixen en el camp literari Ausiàs March, Joanot Martorell i Roís de Corella. Realitzarà obres com el palau Ducal, el convent de Sant Jeroni de Cotalba o la reforma de l'Església de Santa Maria la Major.

ELS BORJA, VALENCIANS UNIVERSALS

El cardenal Roderic de Borja va comprar, l'any 1485, el Ducat de Gandia per al seu fill Pere Lluís (primer Duc de Gandia) i s'inicia una nova època d'esplendor. Després de la mort prematura d'aquest, li succeeix el seu germà Joan qui contrau matrimoni amb María Enríquez. El segon Duc de Gandia és assassinat a Roma l'any 1497 i com l'hereu és menor d'edat durant els anys següents, és María Enríquez qui governa el Ducat com a regent. Francesc de Borja, en assolir la majoria d'edat, comença una segona muralla i un col·legi que molt prompte es convertirà en la Universitat de Gandia. L'any 1550, quan ingressa en la Companyia de Jesús, abdica en el fill, Carles de Borja. Amb Carles de Borja, casat amb Magdalena Centelles i Folch, germana i hereva del comte d'Oliva, Gandia serà un dels estats més florents de la península i dels més poderosos entre la noblesa espanyola. A partir de l'última dècada del segle, quan a Carles de Borja li ha succeït el seu fill Francesc de Borja i Centelles comencen a detectar-se símptomes de crisi. El dèficit de la hisenda, l'endeutament de la noblesa, l'expulsió dels moriscs, la decadència del cultiu de la canya de sucre, la pesta, el bandolerisme i la segona Germania seran factors que determinaran un segle XVII crític per a la història de Gandia.

EL SEGLE XVIII

Marcat per la Guerra de Successió a la corona espanyola, suposà per al Regne de València la pèrdua dels seus Furs, després de la batalla d'Almansa l'any 1707. Els Ducs de Gandia estaven absents des de feia temps en les seues possessions en la Safor. Açò origina una oposició contra el domini senyorial. A mitjans del segle XVIII, mor a Madrid l'onzé Duc de Gandia, Lluís Ignasi de Borja i la titularitat passa als seus parents mes pròxims, primer els Benavente i posteriorment els Osuna, actuals posseïdors d'aquest títol.

ELS SEGLES XIX i XX

Després de les Corts de Cadis l'any 1812, el règim feudal queda formalment suprimit i s'inicia un procés d'emancipació de la tutela senyorial de tots els llocs que havien conformat els estats dels Borja. L'any 1881 comença la demolició de les muralles, ix al carrer el primer periòdic de la ciutat, "El Litoral". L'any 1886 s'inaugura el port i el 1893 s'inaugura el ferrocarril Gandia-Alcoi. Amb els nous mitjans de transport comença a estendre's el cultiu del taronger. El final del segle XIX tanca el concepte de ciutat antiga i assenta els fonaments de desenvolupament continuat fins als nostres dies. A pesar de les crisis, a pesar de la guerra civil , Gandia i la Safor es van recuperar amb el cultiu de la taronja i, a partir dels anys 60, amb el turisme.

 

EL SEGLE XXI
 
Gandia té hui més de 80.000 habitants i és el nucli comercial més important entre les capitals de València i Alacant, amb una clientela potencial de vora 300.000 persones  procedents de les comarques pròximes. És una moderna ciutat de serveis i una de les primeres destinacions turístiques del Mediterrani peninsular.

 

 

 

 

 

Abrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nueva