Suggeriments

EL PRIMER POBLAMENT D’EUROPA

Fa 1.800.000 d’anys, la Humanitat va sortir per primera vegada d’Àfrica. Fins fa ben poc, es pensava que aquesta situació s’havia produït cap al 800.000, quasi un milió d’anys més tard, i que des d’aleshores l’ocupació d’Europa i Àsia havia sigut contínua, sense interrupcions, fins l’arribada d’una nova ona expansiva en el període comprés entre fa 90.000 i 40.000 anys; en aquesta ocasió, associada a l’Homo sapiens sapiens, que substituí a les poblacions preexistents.
 

La història de les migracions des d'África es més compleja del que es pensava: Entre 500.000 i 1.000.000 anys: Homo Heidelgergensis
 
A partir, sobretot, de les dades que proporciona l’arqueologia, sembla provat que el procés d’ocupació d’Europa no es va consolidar fins fa uns 500.000 anys. És molt possible, per tant, que entre la població dels nivells més antics d’Atapuerca (Burgos), la dels estrats inferiors de la Gran Dolina (de fa 800.000 anys) i la de la Sima de los Huesos (d’un poc més de 300.000 anys) s’haja produït una discontinuïtat. Però allò cert és que, des de l’arribada de l’Homo heidelbergensis a Europa, fa 500.000 anys, la població experimentà un procés d’evolució de marcat component regional que acabà donant lloc a l’home de Neandertal. L’èxit d’aquesta ocupació estigué vinculat a l’augment de la capacitat cranial humana, el desenvolupament de noves tècniques de caça, la domesticació del foc i altres millories de la tecnologia i del mode de vida que duien la signatura d’una creixent humanització.
 
 

Entre 90.000 i 40.000 anys.
 
La nostra Prehistòria és resultat d’aquesta situació i la seua problemàtica és la mateixa que la d’altres zones peninsulars o d’Europa meridional. Dels períodes més antics, els que corresponen a l’Homo antecessor, tenim molt poca informació. Aquesta situació canvia per a les etapes en les quals l’Homo heidelbergensis s’assenta a Europa i comença un procés de transformació cap l’Home de Neandertal. Finalment, la fase d’expansió de l’Homo Sapiens Sapiens o Home de Cromanyó que arriba des d’Àfrica a Europa fa uns 40.000 anys constitueix una vertadera Edat d’Or del Paleolític valencià, i la Safor posseeix jaciments reconeguts internacionalment per la seua aportació d’aquesta etapa a Europa.
 
 
Les restes humanes més antigues del territori valencià han estat documentades en la Cova de Bolomor. (Tavernes de la Valldigna)
 
 

Les restes humanes més antigues de la península s'han documentat en la “Sierra de Atapuerca”. (Burgos)
 

 

Abrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nueva