Suggeriments

EL MÓN FUNERARI DE FINALS DEL NEOLÍTIC
 
 

Al llarg del Neolític s’aprecien canvis en els rituals funeraris. Els enterraments col•lectius, que predominen durant gran part del període, van a deixar pas als individuals, que acabaran per imposar-se.

ENTERRAMENTS COL·LECTIUS

Fa uns 5.000 anys els enterraments s’ubiquen en espais allunyats del lloc d’habitatge, i allí es dipositen les restes humanes al llarg de generacions.
Però, mentre que a gran part d’Europa es construeixen les tombes megalítiques, en les nostres terres s’utilitzen coves i abrics per als rituals funeraris. Dins s’amunteguen els ossos de diferents individus, després d’haver sigut sotmesos a tractaments diversos (neteja del cos, descarnament, selecció d’ossos…), acompanyats d’ofrenes i rics aixovars, cosa que indica una creença complexa en el més enllà, i un sentiment col·lectiu dels grups.

ENTERRAMENTS INDIVIDUALS


Cap a finals del mil·lenni, a banda dels enterraments col•lectius, apareixen per primera vegada enterraments individuals dins dels poblats, els quals reflecteixen un canvi espiritual i ideològic. El cadàver es diposita en fosses o sitges, i no són freqüents els aixovars.
D’aquest tipus són els que trobem a l’Arenal de la Costa (Ontinyent), l’Atarcó (Bèlgida), Missena (Pobla del Duc), l’Alqueria de Sant Andreu – La Vital (Gandia), i els de Beniteixir (Piles), que són dels millors conservats dels trobats fins ara.

Abrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nueva