Suggeriments

DESCRIPCIÓ DE LA PLATJA DE L’AHUIR

L’ECOSISTEMA DUNAR

Aquesta platja té un gran valor ecològic degut a que presenta una de les poques restes de restinga que encara queden en la zona amb un estat de conservació acceptable i que d’alguna manera ha fugit de la pressió urbanística.

La restinga és una zona de depòsit litoral de sediments de rius i de corrents marines. La seva importància se centra en que és la zona de transició entre l'ecosistema dunar i la vegetació més d’interior o post dunar, en el nostre cas, la marjal.

Al litoral mediterrani, es poden trobar dos tipus de costa: costes baixes i penya-segats. Les primeres, englobarien aquelles formades per partícules minerals soltes, tant graves com arenes. Per altra banda, els penya-segats són parets verticals amb la seua base submergida.

 Imatge de la Platja de l’Ahuir i al fons la Platja de Xeraco i de Tavernes així com també la Muntanya de Cullera. 

 

La Platja de l’Ahuir forma part de les costes baixes, més concretament arenoses, formades per sedimentació de partícules soltes i mil·limètriques, modelades pel vent principalment . Les dunes litorals són formacions ecològiques molt singulars, ja que sobre un biòtop difícil, es desenvolupen éssers vius no molt abundants però ben adaptats, desenvolupant-se ecosistemes molt fràgils.

Imagen

Una vegada formada la restinga litoral, amb materials fonamentalment arenosos, el vent arrossega les arenes més fines, que en trobar obstacles, va formant les dunes transversalment al vent dominant. La posterior colonització per certs vegetals va fixant els materials dificultant l’avanç de les partícules. Encara que la salinitat i la porositat del sòl dificulten la colonització vegetal ja que ofereixen unes condicions ambientals molt adverses per a la majoria d’espècies, són les plantes halòfiles, joncs i gramínies, les que frenen la progressió de les dunes cap a l'interior i ocupen aquest ecosistema.

 Imatge del paisatge que trobem a la Platja de l’Ahuir

 

CARACTERÍSTIQUES DE LA VEGETACIÓ

La vegetació se situa de forma estratificada formant cordons dunars, on en cada un d’ells, habita unes espècies vegetals diferents. Però totes elles, adaptades en menor o major mesura a condicions extremes:

  • Sòl arenós i amb poca retenció hídrica.
  • Mobilitat del substrat.
  • Baix contingut amb matèria orgànica.
  • Efecte abrasiu del vent i la sal.
  • Elevada insolació.

Front a aquestes condicions adverses, les plantes han desenvolupat una sèrie d’adaptacions que comporten canvis morfològics i fisiològics com:

  • l’engrossiment de la cutícula
  • reducció de la superfície foliar i de la grandària total de la planta
  • reducció de la densitat dels estomes per evitar l'alta evapotranspiració
  • llarg sistema radicular per aconseguir la capa freàtica i desenvolupament de sistemes especials de per acumular aigua i protegir-se dels vents.
  • les parts més pròximes a la línia de la mar se situen les espècies amb una elevada tolerància a l'elevada concentració en sals.

La zonificació de la vegetació segueix un esquema semblant en tota l’àrea de llevant, des de la costa cap a l’interior, distribuint-se de la següent manera:

  • Praderes oceàniques: Encara submergides es localitzen praderes submarines de Posidònia oceànica.

 

Imagen

                                                                                   Imatge de Posidònia oceànica

  • Dunes pioneres: En primera línia, ja fora de l’aigua, vegetació halo-nitròfila (Cakiletum maritimae) amb espècies com Salsola kali o Polygonium maritimum, destacant l’oruga de mar (Cakile maritima).

 Imatge Cakile maritima (Oruga de mar)

 

 Salsola kali (Barrella)

 

  • Dunes embrionàries: espècies gramínies com del gènere Agrophyretum, amb Elymus farctus (jonc de platja) com espècie característica.

 Imatge Elymus farctus (Jonc de platja)

 

  • Dunes mòbils: comunitat caracteritzada per Ammophila arenaria (Barró) i acompanyada de Medicago marina.

 Ammophila arenaria (Borró)

 

 Medicago maritima (Alfalç marí)

 

  • Dunes semifixes: la vegetació comença a estabilitzar-se i apareixen diverses comunitats vegetals dels gèneres Helichryso y Crucianelletum.

 Crucianella maritima. Crucianel.la

 

  • Dunes fixes: vegetació forestal i preforestal. Matollars.(Pistacia lentiscus o Juncus acutus)

 Pistacea lentiscus (Llentiscle)

 

  • Finalment s’arriba a la vegetació clímax relacionada amb el clima local. En el nostre cas connecta amb el marjal.

ESPÈCIES INVASORES

En els últims anys la introducció d’espècies invasores ha augmentat notablement, passant a ser una a de les principals causes de destrucció d’hàbitats. Les causes de la seua introducció poden ser accidentals o intencionades, entre les espècies que colonitzen l’hàbitat dunar trobem:

  • Bàlsam (Carpobrotus edulis)
  • Pitera (Agave americana)
  • Yuca (Yucca gloriosa)
  • Figuera de pala (Opuntia ficus-indica, Cylindropuntia spp.)
  • Cabellera de la reina (Aptenia cordifolia)
  • Canya. Arundo donax L.
  • Palmera de California. Whasingtonia spp

 Carpobrotus edulis. Bàlsam

 

 Agave mexicana. Pitera

 

FAUNA

Les dunes no són un ecosistema massa ric en espècies de vertebrats. Però les espècies que ací habiten són interessants perquè només es troben en aquest lloc. Açò es degut a les condicions adverses que abans comentàvem i les seves peculiars característiques.

Alguns dels animals que hi trobem poden ser:

  • Sargantana de cua roja (Acanthodactylus erythrurus) = de color rogenca rallada, de petit tamany, corre a gran velocitat.
  • Corriol camanegre (Charadius alexandrinus) = potes negres, gris i blanc. Sol ser vist la vora de l’aigua i en la arena.
  • Escarabat piloter (Scarabeus sacer) = recol·lecten fem per a portar al seu cau, on sobre aquest faran la posta.
  • Crancs.
  • Asilus = Dípter paregut a una Abella amb l’abdomen més estret. S’alimenta d’altres insectes que casa al vol.
  • Formiga lleó (Myrmeleon formicarius) = larva que s’alimenta d’insectes i viu a l’arena on atrapa les seves preses en forats.

IMPACTES AMBIENTALS I SOLUCIONS.

Les principals causes responsables de l’alteració de les costes arenoses són la intensitat de la pressió urbanística i el creixement dels usos turístics. Açò ha produït la completa transformació de la costa, creant noves infraestructures, ampliació de platges per al turisme i inclús creant-ne de noves.

Accions antròpiques que provoquen impactes ambientals:

  • Extracció d'àrids en rius: disminueix la sedimentació dels rius en les desembocadures que són la principal causa de formació de les platges d’arena.
  • Acció dels embassaments: retenen els sediments aigües amunt disminuït la sedimentació en la desembocadura dels rius.
  • Extracció d'arenes i graves en platges: impacte directe sobre l'ecosistema.
  • Abocaments de rebutjos: especialment escòries d'indústries siderúrgiques.
  • Regeneracions artificials: recuperació de les platges amb una mala gestió i planificació de forma artificial guiades per una clara explotació turística.
  • Dragatges en el mar i alteració de fons marí: l'ús de l'arena de les profunditats per a la regeneració de platges ha dut a la destrucció dels fons marins i a variar la dinàmica natural, inclús en alguns casos ha arribat a produir-se una regressió de la línia d'aigua.
  • Residències secundàries: pressió turística a causa de les seues característiques climàtiques.
  • Espigons, ports i esculleres: infraestructures que alteren la deriva de sediments, sabent que eaquestos van de nord a sud, augmentaren l'extensió de les platges al nord d'aquestos, mentre que poden arribar a desaparèixer al sud de la infraestructura.
  • Introducció d'espècies exòtiques: una de les causes més greu dels últims anys, especialment pel Carpobrotus edulis. Açò és a causa de la gran importació comercial per a jardineria, les quals moltes de les dites espècies s'han naturalitzat i envaït l'hàbitat que ocupava la vegetació autòctona.
  • Circulació de persones i vehicles: incrementat notablement pel turisme.
  • Alteració del fons marí: Activitats pesqueres d’arrossegament, ancoratge d’embarcacions recreatives, etc.
  • La reiteració de l’ incompliment de la legislació vigent, especialment greu a la Llei de Costes.

En definitiva, l’acció de l’home sobre aquest tipus de paisatge ha alterat de manera molt significativa la dinàmica natural de la costa, aplegant a una situació pràcticament irreversible. En canvi, els ecosistemes litorals alterats poden aplegar a recuperar en part el seu estat original després d’una efectiva protecció amb mesures adequades. Les iniciatives de moment són bastant escasses però deu pensar-se que comencen a ser necessàries, tant per consideracions ecològiques com econòmiques.

PROJECTE DE RESTAURACIÓ DUNAR

ACTUACIONS

  • Eliminació progressiva d’espècies invasores.

No hi ha projecte de restauració que es desenvolupe amb èxit sense tindre en compte les espècies invasores. En el cas del litoral, i més concretament en l'ambient dunar, l'espècie més preocupant és el Carpobrotus edulis. El problema augmenta quan, a pesar de la seua gran colonització sobre les dunes mediterrànies, no se li pot realitzar cap tipus de tractament químic. Açò és degut a que ens trobem en un ecosistema molt susceptible i a més a més, és una espècie d'una alta resistència qualsevol producte aplica. Per tant, el que es produiria és un major impacte sobre la vegetació existent al seu voltant que sobre la pròpia espècie. Per això, l’única forma correcta d’eliminació seria de forma manual i de forma progressiva per evitar que de les restes es puga provocar una regeneració de l’espècie invasora.

  • Restauració vegetació autòctona.

Cal restaurar amb vegetació autòctona. Realitzar-se de forma progressiva per evitar deixar el sòl desprotegit front a l’erosió. Plantacions que coincidisquen amb les primeres pluges de primavera per evitar l’ època desfavorable de l’estiu amb la seva forta sequera.

  • Neteja restes residus i podes.

D’aquesta manera evitem que rebrote la planta eliminada, açò pot passar fàcilment si queden restes de rizomes o trossos de planta.

  • Evitar el pas de vehicles i persones de forma excessiva.

Impedim la compactació del sòl i la destrucció directa de la vegetació. Habilitar zones de pas restringit seria una solució de protecció.

 Imatge de l’estat actual de la zona dunar després del Projecte de Restauració realitzat pel Ministeri de Medi Ambient (Direcció General de Costes) al 2006.

 

VALORS AMBIENTALS L’ECOSISTEMA DUNAR

Són reservoris que contribueixen a l'equilibri del balanç d'arena, permeten el desenvolupament en alguns casos d'autèntics boscos litorals, actuen com a barreres per a evitar l'erosió marina durant grans temporals d'hivern, constituïxen l'hàbitat d'espècies de fauna i flora de gran valor ecològic, són àrees de gran valor paisatgístic i recreatiu, etc.

La importància i la necessitat de la conservació del litoral no és només estètica, és també biogenètica, ja que és una vegetació molt especialitzada i aïllada, la qual cosa unit a la seua gran fragilitat fa que qualsevol agressió puga tindre conseqüències desastroses.

  • Vegetació i fauna peculiar de l’entorn.
  • Barrera de protecció als efectes adversos marins.
  • Lloc per a la investigació i educació ambiental.
  • Valor paisatgístic.
  • Valor recreatiu.

 Imatge de la Plaja de l’Ahuir amb el Mondúver al fons

Abrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nueva