GandiaBeniarjóSant Jeroni de CotalbaAlbaidaCocentainaLa Vall de PopDénia

Aquest és un viatge per les terres de tres clàssics del nostre segle d’or: Ausiàs Marc, Joanot Martorell i Joan Roís de Corella, tots tres relacionats amb la cort del duc Alfons d’Aragó, dit el Vell,  al palau de Gandia.

Els visitants evocaran el segle XV valencià, alhora que gaudiran del patrimoni, de la mar, de les valls i les muntanyes, dels menjars i dels vins, i dels diversos accents de la nostra llengua amb el ressò de les immortals paraules dels nostres escriptors més universals.

Un viatge pel temps? Sí, però, també un viatge pel present, autèntic, que ens farà goig als sentits pels mateixos camins que sovintejaren, fa més de cinc segles, els  protagonistes d’aquesta ruta. Tot un plaer inqüestionable.         

GANDIA

Comencem la ruta en aquesta ciutat, epicentre de la renovació literària del segle XV, on tenien casa els Marc, els Martorell i els Roís de Corella, ben a prop del palau del duc reial Alfons d’Aragó. Al palau Ducal els nostres escriptors s’endinsaren en les lletres i en les arts de la cavalleria. El viatger ho pot comprovar a l’Espai de les Emocions, un centre d’interpretació virtual. Al costat del palau, la col•legiata de Santa Maria, exemple del gòtic religiós catalanoaragonés, ens tornarà l’eco dels clàssics i també dels Borja, que refundaren el ducat el 1485. Els arcs gòtics de l’hospital de Sant Marc, ara museu arqueològic, ens transporten a l’edat mitjana, i el tresor artístic del convent de Santa Clara recorda l’esplendor de l’antic ducat. Un llenç de muralles del segle XIV sobre el riu Serpis tanca les restes medievals de la ciutat.

El nucli antic de Gandia és hui un bulliciós centre comercial. S’hi poden visitar altres restes de l’època dels Borja, com ara la torrassa del Pi, el convent de Sant Roc i la primera universitat jesuïta del món, fundada pel IV duc, Francesc de Borja. Gandia té platges impressionants. Aquella “cruel platja deserta” que va descriure Ausiàs Marc (i ara presidida per l’escultura d’Andreu Alfaro “Veles e Vents”),  atrau milers de visitants que gaudeixen de la gastronomia de la comarca de la Safor: figatells, espencat, sang i ceba, gamba amb bleda, peixos i arrossos. Cal tastar la fideuà, el plat típic de Gandia. La vall de Marxuquera i la serra del Mondúver ofereixen tranquil•les rutes entre tarongers, pinedes i coves prehistòriques. I l’Alqueria del Duc, en plena marjal, és un mirall d’aigua que reflecteix la llum de la Mediterrània i el castell de Bairén.

Tornar a l´index

BENIARJÓ

Aquest senyoriu, fou propietat dels Marc des de la conquesta de Jaume I. Ausiàs hi va  construir un assut en el riu d’Alcoi o Serpis per regar les seues plantacions de canya de sucre. També s’hi conserven els fonaments de la casa familiar i un aljub subterrani. Passejarem pels sinuosos carrers i visitarem l’església parroquial. Per als marquians, trepitjar la terra del millor poeta europeu de l’edat mitjana pot esdevenir una experiència inoblidable.

 Tornar a l´index

SANT JERONI DE COTALBA

A Alfauir, a 8 km de Gandia, vora el camí romà Dénia-Xàtiva i prop d’on es va desenvolupar la batalla de les Germanies, es troba aquest monestir de l’orde dels jerònims, un dels primers fundats a la Península. Construït pel duc Alfons d’Aragó, els Marc tingueren una gran relació amb aquest cenobi. Ací està soterrat el pare d’Ausiàs Marc i les dues esposes del poeta. Al segle XVI, els Borja mantingueren i eixamplaren l’edifici. Destaca el claustre, amb arcs gòtics fets amb rajola roja, i l’aqüeducte. El bosc de pins i els horts de tarongers ens ofereixen un passeig ben agradable. A Ròtova, al costat d’Alfauir, podrem menjar les tradicionals coques de dacsa.

Tornar a l´index

ALBAIDA

Les restes de les muralles del segle XV i el palau dels Milà i Aragó formen un conjunt monumental, amb l’església arxiprestal ben prop. Hi ha a la ciutat diversos museus: l’Internacional de Titelles, el de Betlems i la Casa Museu del pintor Josep Segrelles. Entre vinyes i oliveres menjarem arrossos amb carns i verdures de les terres de l’interior, caragols amb suquet, cassoleta i els dolços més típics de les comarques centrals: carquinyols, pastissets de moniato i codonyats i carabassats.

Tornar a l´index

COCENTAINA

La capital de la comarca del Comtat conserva la seua fisonomia medieval: el palau Comtal, construït per l’almirall Roger de Llúria, va ser al segle XV propietat dels Roís de Corella, llinatge de l’escriptor de Gandia. També s’hi poden contemplar les torres i llenços de la muralla, el barri medieval i l’imponent castell que presideix tota la comarca. Al començament del novembre se celebra la Fira de Tots Sants, un multitudinari mercat de carrer. Podem tastar la pericana, l’olla, l’arròs al forn i amb crosta, els embotits i dolços com els rotllets i els carquinyols.

A Cocentaina va nàixer el café licor, i amb herbes medicinals de la serra de Mariola es fa l’aromàtic licor herbero. Per les rutes senderistes de la serra trobarem les neveres, depòsits de neu permanents que s’usaven per al comerç de gel.

Tornar a l´index

LA VALL DE POP

Des de Cocentaina, de nou en busca de la  mar, travessarem un país de muntanyes de singular bellesa: les valls de la Marina Alta (Planes, Gallinera, Alcalà, Ebo...). El cabdill musulmà al-Azraq es resistí ací a la conquesta catalanoaragonesa en el segle XIII, rebel•lió que és l’origen de la festa de Moros i Cristians. La Vall de Pop (o de Xaló) fou propietat de Joanot Martorell i d’Ausiàs Marc. Es conserva a la Plaça Major de Xaló la casa senyorial dels Martorell, encara que reconstruïda en el segle XIX. És la mateixa plaça on es conta que Ausiàs va prometre als seus vasalls respectar les seues lleis musulmanes. Ametlers, oliveres, garroferes i cirerers donen color a aquestes terres ocres on encara hi ha restes de poblats moriscs. Després de ser expulsats el 1609, famílies mallorquines repoblaren les valls. No podem deixar de comprar mel, embotits de reminiscències balears, oli i vins autènticament artesanals.

Tornar a l´index

DÉNIA

Alfons d’Aragó era també comte de Dénia, hui capital de la comarca de la Marina Alta. El procurador general del duc, Pere Marc, pare d’Ausiàs, governava aquesta ciutat  aguaitada pels pirates. Passejarem per la ronda de muralles i el castell, on un contemporani anònim d’Ausiàs va dibuixar uns grafits o gravats de naus que hi havia al port. És el paisatge marítim de l’època de Marc i que s’evoca en el Tirant lo Blanc de Martorell, “el millor llibre del món” segons Cervantes, el qual, precisament, va desembarcar a Dénia en tornar d’Alger. Cal visitar el Raset o barri mariner, i les cales de les Rotes, als peus del Montgó. És imprescindible tastar l’arròs a banda i els saborosos peixos i mariscs acabats de capturar, com la gamba roja i els eriçons. Seure i veure passar el temps en una de les terrasses a la vora del port constituirà un descans ben merescut per al viatger.

Tornar a l´index
 

Abrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nueva