Suggeriments

CODI DE BON GOVERN

El Codi de Bon Govern recull un decàleg de principis que van des del respecte a l'ordenament jurídic i el compromís amb l'ètica pública i la qualitat democràtica, fins a la defensa dels interessos generals, amb honradesa, objectivitat, imparcialitat, austeritat i proximitat amb el ciutadà.

Com a mesures per millorar la gestió i la qualitat democràtica local el Codi de Bon Govern vol fomentar la transparència, la democràcia participativa, treballar per a la inclusió social i defineix el codi de conducta política.

 

Document d'adhesió de l'Ajuntament de Gandia al Codi de Bon Govern de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP).

 

 

 

CARTA DE BONES PRÀCTIQUES EN L'ADMINISTRACIÓ AUTONÒMICA I LOCAL DE LA COMUNITAT VALENCIANA

Introducció
L'Ajuntament de Gandia, sent partidari d'evolucionar cap a una democràcia participativa, solidària i integradora, va aprovar, en el Ple del 13 de maig de 2008, la Carta de Bones Pràctiques en l'Administració Autonòmica i Local de la Comunitat, i el 6 abril de 2010 va establir un conveni de col·laboració amb la Generalitat Valenciana, a través de la Conselleria de Solidaritat i Ciutadania per adherir-se a ella.
 
Amb aquesta adhesió, els principis que regeixen l'actuació d'aquesta administració local són:
1. L'estat de dret
2. Participació
3. Receptivitat
4. Transparència i Rendició de comptes
5. Eficàcia i Eficiència
6. Coordinació
7. Compromís ètic
8. Innovació
9. Sostenibilitat
10. Consolidació Pressupostària (dèficit zero)
11. Foment del Diàleg Interreligiós
12. Drets Humans
13. Integració
14. Lluita contra la xenofòbia
15. Informació
Exposició de motius
La complexitat de la societat actual fa necessari establir una nova forma de govern basada en la proximitat i la relació recíproca amb els ciutadans i les ciutadanes de la Comunitat Valenciana.
 
Mitjançant aquesta iniciativa comuna, l'administració valenciana es compromet a complir el que estableix el seu Estatut d'Autonomia, el qual, en l'article nové del títol II, regula el dret a la bona administració. Amb aquesta finalitat, el dret a la participació dels agents de la societat civil i dels ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social, així com la defensa dels drets socials dels valencians. Al mateix temps, s'exigeix, a ella mateixa, el compliment d'aquests compromisos, a través del seu control conjunt, mitjançant mecanismes de qualitat. L'articulació d'un Observatori o Comissió d'Avaluació, amb una àmplia participació dels actors, permetria avaluar-ne els progressos i reformular polítiques d'actuació.
 
Així mateix, en l'article desé del títol II, es defineixen els drets socials dels valencians, mitjançant l'elaboració d'una Carta de Drets Socials de la Comunitat Valenciana.
 
D'acord amb aquesta idea, i com un marc més de referència d'aquesta Carta de Bones Pràctiques, ja es va subscriure el Decret 191/2001, de 18 de desembre, del Govern Valencià, pel qual s'aprova la Carta del Ciutadà i es regulen les Cartes de Serveis a la Generalitat Valenciana. La Carta del Ciutadà naix com a complement dels drets que els ciutadans ja tenen garantits per la Constitució i la resta de l'ordenament jurídic.
 
El desenvolupament del contingut d'aquesta Carta, enfocat a garantir l'eficàcia i la millora en la gestió, està supeditat al respecte del dret a l'autonomia local, recollit en l'article 63 de l'Estatut d'Autonomia. Segons aquest article, «les entitats locals compreses en el territori de la Comunitat Valenciana  administren amb autonomia els assumptes propis, d'acord amb la Constitució Espanyola i aquest estatut» i, a més a més, «les administracions públiques locals de la Comunitat Valenciana es regeixen, en les seues relacions, pels principis de coordinació, cooperació i col·laboració».
 
L’elaboració de la Carta de Bones Pràctiques té, com a objectiu fonamental, posar en marxa les recomanacions establertes pel Consell d'Europa en la seua Agenda de Budapest per a la Bona Governança Local i Regional, ressaltant el foment de la cooperació entre les diferents administracions.
 
En el marc de les directrius definides pel Llibre Blanc de la Governança Europea i la Declaració acordada a València, en la XV Conferència de Ministres Europeus responsables d'administracions locals i regionals, sorgeix la Carta de Bones Pràctiques, com a expressió del compromís que pretén establir el Govern Valencià, juntament amb les administracions locals, amb la ciutadania, a fi de garantir una sèrie de drets, la materialització dels quals redunde en la millora del funcionament de les nostres institucions i en el desenvolupament de diferents recursos que cobrisquen les necessitats amb què es troba la ciutadania en el dia a dia.
 
D'aquesta manera, es potencien vies d'informació i participació amb l'objectiu d'estimular una cultura participativa, en la qual tots gaudim tant d'uns drets com d'uns deures o compromisos que complir.
 
Aquesta Carta vol promoure, a més, la diversitat cultural i la interculturalitat, per tal d'aconseguir la integració dels residents estrangers a la Comunitat en la vida pública local, reflectint el que l'Estatut afirma en l’article dotzé: «la Generalitat vetlarà per la protecció i defensa de la identitat, i els valors i interessos del Poble Valencià, i el respecte a la diversitat cultural de la Comunitat Valenciana».
 
Acords
Els principis que han de regir l'actuació de l'administració autonòmica i local són:
 
PRIMER: Estat de Dret, per garantir la igualtat de tots els ciutadans, l'equitat, la imparcialitat i la previsibilitat. El respecte dels principis de l'Estat de dret crea el marc necessari per a la plena realització de la ciutadania.
 
SEGON: Participació L'establiment de les bones pràctiques a través d'aquesta carta va encaminat a la consecució d'una forma de govern coneguda amb el nom de governança: forma de govern caracteritzada i definida per la idea de compartir la responsabilitat entre els actors públics i diferents entitats o associacions que s'incorporen a la presa de decisions de formes molt variades, per tal de definir polítiques i regular serveis, de forma coordinada i compartida.
 
TERCER: Eleccions regulars, i una representació i participació justes, mitjançant el foment de la democràcia participativa i el diàleg de les administracions amb els moviments socials i associatius. Oferir les mateixes oportunitats de participar en les eleccions dels seus governants a tots els ciutadans, per tal d'aconseguir una representació realment democràtica.
 
QUART: Receptivitat, per tal de garantir que les respostes aportades per les administracions estiguen adaptades als interessos legítims i a les necessitats dels ciutadans. Per aconseguir totes les finalitats proposades s'imposa una obertura més àmplia a la ciutadania, a fi de conéixer la realitat i la problemàtica que aquesta presenta, per a oferir una solució eficaç. L'administració ha de mostrar-se interessada per la ciutadania i així crear una relació de proximitat, a partir de la qual treballar i poder actuar.
 
CINQUÉ: Transparència i rendició de comptes. El govern ha de tractar de mostrar la informació i la realitat amb la qual treballa, amb la finalitat d'ajudar els ciutadans i les ciutadanes a participar activament en el que s'està fent a la seua ciutat. Les institucions han d'usar permanentment les vies ja existents i imposar qualsevol altra que prevegen les legislacions aplicables, si això fóra necessari per retre comptes de les decisions preses i de les polítiques dutes a terme per tal de garantir una informació més real al ciutadà i un funcionament més eficaç.
En definitiva, es tracta de crear una administració més propera al ciutadà, per a establir una comunicació més activa sobre la seua actuació, amb un llenguatge més accessible al públic en general.
 
SISÉ: Eficàcia i eficiència. El principi d'eficàcia es correspon amb la consecució dels resultats que vénen definits pels objectius establerts inicialment. La conseqüència d'actuar eficaçment es reflecteix en el principi d'eficiència, ja que s'aconsegueix treballar de la millor manera en el menor temps possible, per la qual cosa, com a conseqüència, es deriva el principi d'economia, i l'obtenció de millors resultats d'acord amb les necessitats prèviament avaluades i en consonància amb la flexibilitat necessària per a l’aplicació, en cada territori o circumstància determinada.
 
SETÉ: Coordinació. La coordinació i, com a fruit lògic d'aquesta, la coherència entre les diferents polítiques, ens portarà a aconseguir els objectius i compromisos proposats, d'una forma més eficaç i coordinada. Al seu torn, aquests compromisos han de ser ferms i permanents en el temps, per tal d'assolir la coherència abans esmentada.
 
HUITÉ: Compromís ètic, que garantisca que l'interés públic se situa per damunt de l'interés privat. L'interés públic ha de prevaler sobre els interessos individuals, o singulars de grups, i establir mesures adequades contra aquells que no respecten i mantinguen una certa ètica en les actuacions dels seus governs, articulant un Codi Ètic de Conducta Política, que plasme el compromís d'actuació ètica dels càrrecs elegits democràticament envers la societat, envers l'administració, amb els partits polítics que representen i envers els membres del seu govern autonòmic o local.
 
NOVÉ: Innovació. L'adaptabilitat als canvis suposa l'avanç en la millora de la gestió del govern. La incorporació de mètodes més moderns en l'administració pública permet assolir resultats més òptims.
 
DESÉ: Sostenibilitat. Les polítiques públiques contemplaran el mitjà i llarg termini, tenint en compte els interessos de les generacions futures. Els acords i plantejaments adoptats tractaran de conciliar els objectius econòmics, socials i mediambientals, per assolir un equilibri entre les seues diferents dimensions.
La 27a reunió del Grup Intergovernamental d'Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC, sigles en anglès), celebrada a València, ha de servir de pretext per situar la Comunitat Valenciana a l'avantguarda de la defensa i protecció del medi ambient. Els principis del Protocol de Kyoto han de guiar l'acció política en aquest àmbit. Iniciatives com les agendes 21 locals haurien de convertir-se en un marc en el qual desenvolupar línies de treball que vinculen la societat civil amb l'administració.
 
ONZÉ: Consolidació pressupostària (dèficit zero), que garantisca una utilització prudent i productiva dels fons públics.
S'ha d'exercir un govern que, guiat pels principis de la transparència i el comportament ètic, ens porte a una gestió financera justa i equitativa, orientada a la consecució del benestar de la ciutadania.
 
DOTZÉ: Foment del diàleg interreligiós. L'increment de la pluralitat religiosa ens condueix a una reformulació en la política de l'administració, la qual ha d'estar basada en el diàleg i la integració, per tal d'assolir una entesa que ens porte a un enriquiment intercultural superior.
Fomentar la diversitat cultural i la interculturalitat, a través de la promoció de valors, com ara la tolerància, la comprensió i el diàleg intercultural.
 
TRETZÉ: Drets Humans, diversitat cultural i cohesió social, per garantir la protecció i el respecte de tots els ciutadans, segons els valors reconeguts en la Declaració Universal de Drets Humans i en la resta de la normativa internacional, prevenint, d'aquesta manera, la discriminació i l’exclusió.
 
CATORZÉ: Integració. Es defensa la idea de la integració intercultural dels residents estrangers, especialment de la UE, en la vida pública, mitjançant campanyes i programes polítics que s'alcen en contra del racisme i/o la discriminació de qualsevol tipus, així com el desenvolupament de les recomanacions establertes en el Pla d'Integració de la Comunitat Valenciana 2008-2011.
 
QUINZÉ: Lluita contra la xenofòbia. Suport a diferents campanyes de sensibilització, per tal d'eradicar el sentiment de por a l'estranger, que suposa un veritable obstacle a la integració i convivència d'una
societat intercultural.
Emprar diversos mecanismes de participació ciutadana en la lluita contra la xenofòbia, especialment la celebració del Dia Internacional de l'Holocaust, el 27 de gener.
 
SETZÉ: Informació. Assegurar una millor informació adreçada a la ciutadania, pel que fa als seus drets i obligacions, així com les garanties que establisca la Llei, oferint, també, un coneixement més ampli de tota l'activitat realitzada per l'administració.

Les Diputacions Provincials podran actuar com a canals públics de comunicació i participació dels municipis de la província.

 

 

Abrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nueva