Suggeriments

L'ART PALEOLÍTIC EN LA SAFOR


Una bona part de l’art paleolític valencià prové de La Safor. De fet, la col·lecció de plaquetes de la Cova del Parpalló és la més rica localitzada fins la data en tot Europa i té la virtut, absoluta excepcional, de comprendre des del Gravetià fins al final del Magadalenià, cosa que ens situa davant 15.000 anys d’art paleolític.

Paradoxalment, a La Safor, existeixen escasses evidències d’art parietal, un art pobrament documentat en tota la vessant mediterrània peninsular, si exceptuem la zona andalusa. Sols la troballa recent d’algunes figures gravades i pintades a la mateixa Cova del Parpalló ha contribuït a pal·liar part d’aquestes deficiències, però la seua entitat continua sent, fins a la data, excessivament reduïda, probablement per motius de prospecció i conservació.

En l’àmbit valencià, les primeres evidències figuratives correspon al Gravetià i consisteixen en un reduït grup de plaquetes calcàries de les coves de les Malladetes (Barx) i Parpalló (Gandia), en les quals es representen figures d’animals i signes.
 
 


Excavacions en la Cova del Parpalló, anys 30 (segle XX). D'esquerra a dreta: Julián Sanvalero, Lluis Pericot, Sánchez, Gimenez i Domingo Fletcher (foto SIP).
 
 

Excavacions en la Cova del Parpalló, anys 30 (segle XX). En el centre Lluis Pericot, director de les excavacions i el capatàs, Salvador Espí (foto SIP).
 
De l’inici del Paleolític superior, l’Aurinyacià (30.000-26.000 B.P.), es coneixen només alguns objectes d’ornament (dents i petxines perforades) de jaciments de les comarques limítrofes a La Safor: la Cova Foradada (Xàbia, La Marina Alta) i la Cova de Beneito (Agres, El Comtat).
 

 


Durant el Solutrià, l’art moble del Parpalló experimenta una vertadera eclosió; a aquest moment es pot referir la figura parietal de l’èquid gravat, localitzat a la paret del fons de la cova i, possiblement, una cabra pintada de la Cova de Reinós (La Vall l’Ebo, La Marina Alta).

 


L’elevada quantitat de plaquetes es manté al Parpalló fins a finals del Magdalenià. I a aquestes dates poden referir-se, encara que amb dubtes, els gravats parietals de la Cova Fosca (La Vall d’Ebo, La Marina Alta) i altres peces mobles localitzades en distints jaciments alacantins o castellonencs. Els gravats parietals de l’Abric d’En Melià (Serra d’en Galceran, La Plana Alta) pareixen correspondre al final mateix d’aquest cicle.
 

Plaqueta pintura d'una cabra. Cova del Parpalló (Gandia).

 
La temàtica artística del Parpalló tradueix a escala regional de l’art Paleolític de la regió europea suboccidental. Les espècies fredes són inexistents i els animals representats es limiten a uns quants herbívors (el cérvol, la cabra, el cavall, l’uró, ja amb menor quantitat, el porc senglar i l’isard), escassos carnívors (rabosa, cuó i linx) i alguna au (una palmípeda i una perdiu). La figura humana a penes està documentada i els signes en són molt abundants, amb el domini dels rectangulars al Solutrià i els de complexa elaboració al Magdalenià.
 

Plaqueta Gravat de cérvol. Cova del Parpalló. (Gandia)
 

Plaqueta gravat de cavall. Cova del Parpalló. (Gandia).
 

Plaqueta gravat d'una cabra. Cova del Parpalló. (Gandia).

 

 

Abrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nueva