NOTÍCIES 

» L'Arxiu Històric organitza una exposició amb retrats restaurats de personatges històrics de Gandia

Dies: del 5/16/2009 al 10/30/2009
Lloc: Escales d'accés a l'Arxiu Històric. Edifici convent de Sant Roc
Hora: Divendres 15 de maig a les 20 hores
En la seua tasca per la recuperació de la memòria de la ciutat, l’Arxiu Històric de Gandia presenta una exposició en la que dóna a conèixer el fruit del seu treball. Es tracta de cinc retrats de personatges històrics de la ciutat que en algun moment han treballat per Gandia. Aquestes imatges estan acompanyades per textos i documents. La inauguració de l’exposició tindrà lloc el proper divendres 15 de maig a les 20 hores a les escales d’accés a l’Arxiu Històric, a l’edifici Convent de Sant Roc.

Els personatges dels quals s’han restaurat els retrats són: Sinibald Gutiérrez i Mas (que te un carrer amb els seus cognoms a la ciutat), Benet Sanz i Forés, Vicent Alcalà de Olmo, i els canonges Andreu Eugeni Noguera i Polo, i Joan Morell i Pallarés. Aquest últims pel que mostren els documents històrics, van jugar un paper important per tal que es restaurara la Col·legiata de Gandia, que havia estat suprimida l’any 1855.

La galeria de retrats que es mostren, a més de recordar l’ambientació de l’antic saló de plenaris, ens ofereix un ventall d’aquelles persones i virtuts que al llarg del segle XIX i part del XX foren especialment valorades pels representants municipals.

Un llarg reguitzell d’acords corporatius ens parlen d’honors i distincions, de fills il·lustres i adoptius, els quals havien contribuït a la millora de la ciutat des dels camps de la política, la religió, l’economia o la cultura. Els retrats pictorics, així, venien a consagrar i fixar en la nostra retina la “imatge” de personatges exemplars i plens de llustre.

Els quadres que podem contemplar són exactament aquells que s’han pogut conservar perquè un dia passaren a l’Arxiu Històric de la Ciutat. Evidentment, els criteris per a enaltir o no uns personatges o altres han estat canviants segons les èpoques històriques. De fet, el 1931 foren retirats alguns d’aquests quadres mentre que, per unanimitat, restaren els de Sinibald Gutiérrez i Vicent Alcalà de Olmo per les seus aportacions a la modernització de Gandia. Les pintures i els seus marcs han estat restaurats als tallers de Romà Calafat; i penjades per a l’ocasió en les escales d’accés als antics jutjats, avui Arxiu Històric de la Ciutat de Gandia, amb un teginat i un ambient típic del XIX i unes condicions ambientals adequades.

L’Arxiu històric compleix així amb la seua funció, des de la vessant de la restauració i del compromís, que té de salvar i custodiar tot el que han heretat sense fixar cap condicionant relacionat amb la seua procedència.

» El fons personal de l’escriptor Gonçal Castelló i Gómez-Trevijano (1912-2003), en una mostra a les vitrines de l'Arxiu Històric

Dies: del 10/20/2008 al 12/3/2008
Lloc: Mostra en les vitrines d’accés a l’Arxiu Històric a l’edifici Convent de Sant Roc
Hora: De dilluns a divendres, de 10 a 14 h. Dilluns de vesprada, de 16.30 h a 19 h. Dissabtes, de 10 a 13.30 h
El fons personal de l’escriptor Gonçal Castelló va ser donat a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Gandia per Antoni Alsina Orri, fill de la seua darrera dona, Elisabet Orri. La seua major part està composada, d’una banda, per correspondència, i de l’altra, per documentació de caràcter hemerogràfic.

La correspondència comprèn un període molt ampli en el temps: des dels anys 1940 fins gairebé la mort de l’autor, el 2003, encara que amb predomini de la més actual. Destaquen les cartes de presó dels anys 1940 i les que el relacionen amb personatges coneguts del món de a cultura, com ara Josep Renau i Joan Fuster. També hi podem trobar correspondència amb dirigents polítics i amb editorials.

L’exposició, per un costat, mostrarà llibres i articles de Gonçal Castelló en la vitrina de la Biblioteca Comarcal (Convent de sant Roc, planta baixa). En els accessos a l’Arxiu Històric (segona planta) trobareu tres blocs de documents relatius a la infantesa, període republicà i repressió, correspondència i activitat política i activitat literària i periodística. En les vitrines de l’escala principal es dipositaran les memòries inèdites, els documents de la donació i els premis rebuts. Tot al material escrit anirà acompanyat de fotografies que formen part del mateix fons.

» L’Arxiu Municipal de Gandia restaura uns documents de 1401

Dia: 6/18/2008
Lloc: Arxiu Històric
Hora: Horari de l‘Arxiu: de dilluns a divendres, de 10 a 14 h; dilluns de vesprada, de 16.30 a 19 h; dissabtes, de 10 a 13.30 h
Gandia 23-07-2008
L’Arxiu Històric Municipal de Gandia ha restaurat uns documents pertanyents a un plet d’aigües de l’any 1401, un plet històric que permet observar com era el funcionament en el repartiment d’aigües i que demostra que els conflictes per l’aigua a les terres valencianes es remunten a fa més de 600 anys. El llibre que l’Arxiu ha restaurat conté, en un total de 358 plecs dividits en 39 quaderns, el registre del procés judicial entre els regants de la vessant sud del riu d’Alcoi, entre els quals destaquen Oliva i La Font d’en Carròs, i els regants de la Baronia de Palma, recolzats pel Duc de Gandia, Alfons el Vell.

La restauració d’aquest document ha sigut realitzada per l’Arxiu Històric Municipal de Gandia i l’Institut Valencià de Conservació i Restauració de Bens Culturals en la seva secció de Paper. L’acte de presentació ha estat presidit per l’Alcalde, José Manuel Orengo, i ha contat amb l’assistència de la directora general del Llibre, Arxius i Biblioteques, Silvia Caballer, i de la directora gerent de l’Institut Valencià de Restauració (IVACOR), Carmen Pérez, que han explicat alguns dels procediments de restauració que s’han realitzat per recuperar aquest llibre. L’alcalde de la ciutat ha mostrat la seva satisfacció per la restauració d’aquest document històric.

Els documents manuscrits pertanyen a un conflicte que es va desenvolupar a la Governació de Xàtiva entre març de 1401 i l’octubre de 1402 durant una època de forta sequera. Per tractar de solucionar el problema de la falta d’aigua, els regants volien establir com havia de ser la infrastructura bàsica del reg de la plana baixa del riu d’Alcoi representada per l’assut d’en Carròs.

Els regants de les diferents vessants del riu defensaven els seus interessos en aquest conflicte. Mentre els d’Oliva i La Font volien un assut construït de forma sòlida per no deixar passar l’aigua, els de Palma defenien el seu dret a una part d’aquesta aigua i volien que la construcció de l’assut es mantingués com estava, amb una estructura poc sòlida. Finalment, després d’un llarg juí on es van veure implicats el Duc Alfons el Vell i el Senyor d’Oliva, Ramón de Riusec, ambdues parts van acordar amistosament una solució promoguda pel final de l’època de sequera.

La exposició titulada El plet d’aigües de 1401, restaurat. Al voltant de la conservació de documents, romandrà oberta al públic durant tot l’estiu i fins el proper 19 de setembre. L’horari de visites és de dilluns a divendres de 10 a 14 hores a l’Arxiu Històric Municipal, a la plaça Rei en Jaume número 10, a l’edifici de la Biblioteca Central.

Una radiografia de la situació de la Safor

A més de la totalitat del procediment judicial, el llibre conté tot un conjunt de documents que es van generar al voltant del conflicte. Es poden trobar els escrits de les dues parts per tal de defensar els seus drets, uns textos on es poden extreure algunes referències a la tradició, la història i un bon grapat de testimonis musulmans i cristians que mostren una radiografia de la situació de la comarca fa 600 anys.

També es pot veure la carta que el lloctinent de Governador, Arnau de Vilarnau, va enviar al rei per tal de demanar-li que es pronunciara sobre quin tribunal era el més competent per trobar una solució a aquest afer. Els documents també contenen una important carta que va suposar el final d’aquest conflicte: un document signat pels dos senyors, Alfons el Vell i Ramón de Riusec, on indiquen la seva voluntat de posar fi al conflicte judicial mitjançant un acord amistós.

Un procediment de restauració complex

Segons han informat membres de l’IVACOR, el procediment per a portar a terme la restauració d’aquests documents ha estat força complex. L’estat del llibre requeria d’una intervenció urgent, i el primer pas dels experts va ser enregistrar-lo i fotografiar-lo. A partir d’aquest moment, el procediment més problemàtic va ser donar solució als danys provocats per insectes bibliòfags, que durant anys havien atacat aquests papers creant galeries i petits fragments de paper solts. Els seus excrements havien provocat, a més, la unió de diferents papers.

El llibre va ser desmontat pels restauradors, un treball costós però necessari per poder recuperar els documents danyats pels insectes. Els diferents fragments de paper solts van haver de ser units i es va crear, per últim, una caixa de conservació feta a la mida del llibre, semblant a la que tenia abans. La coberta original del llibre s’ha respectat al màxim, mantenint els reforços del llom, els fils de l’enquadernació original i la decoració en pell.

Una de les operacions més importants va ser la substitució d’aquelles parts del paper que, pel temps i el deteriorament, s’havien perdut. Per a poder reposar aquests fragments, els restauradors utilitzaren polpa de paper semblant a l’original, de forma que es va aconseguir recuperar el format original de tots els plecs i se’ls va donar la suficient consistència per poder ser consultats.

» Els bombardejos de la Guerra Civil a Gandia

Dia: 6/17/2008
Lloc: Arxiu Històric
Hora: Horari de l’Arxiu: de dilluns a divendres, de 10 a 14 h; dillins de vesprada, de de 16.30 a 19 h; dissabtes, de 10 a 13.30 h
Fins al 24 de maig, en les vitrines d'accés a l'Arxiu Històric de la ciutat, s'han pogut contemplar una recopilació de comunicats i fotografies del "Archivo General e Histórico del Ejército del Aire", sobre els bombardejos que va patir Gandia, especialment, el Port, entre els anys 1937 i 1939.

S’han pogut exhumar un centenar de comunicats d’operacions aèries procedents de l’aviació legionària italiana (amb base a Salamanca), de la legió Còndor alemanya, així com del Estado Mayor de la Jefatura del Aire, a Palma de Mallorca, durant els anys de la Guerra. Una còpia d’aquests s’ha integrat en la secció de Reproduccions Documentals de l’Arxiu Històric de la Ciutat.

Així mateix, han estat reproduïdes 11 fotografies de l’Arxiu de la Base Aèria de Pollença, les quals mostren, amb cruesa, les destrosses fetes per les bombes a les drassanes del port, als vagons i vies del ferrocarril d’Alcoi, així com vaixells esfondrats, com és el cas dels vapors Delwyn i Vicente, o del veler Cala Portals.

» L'Arxiu Històric proposa un recorregut per les capçaleres periòdiques locals

Dia: 5/16/2008
Lloc:
Hora: Horari de l‘Arxiu: de dilluns a divendres, de 10 a 14 h; dilluns de vesprada, de 16.30 a 19 h; dissabtes, de 10 a 13.30 h
Ja es pot consultar, a la web, l’Hemeroteca Municipal
Després de dos anys de treballs conjunts entre la Biblioteca Central i l’Arxiu Històric, a la web municipal ja es poden consultar les fitxes de l’hemeroteca històrica local (dins de la Xarxa de Lectura Pública Valenciana) Això es concreta en la disponibilitat de 900 capçaleres de revistes guardades en més d’un miler de caixes i volums enquadernats a l’Arxiu Històric.

Des del setmanari més antic (El Litoral, de 1881) fins a les darreres publicacions recentment aparegudes a la comarca, passant per revistes falleres, religioses i festives, la nostra hemeroteca constitueix una col·lecció única, irrepetible i d’un gran valor patrimonial i informatiu, ara més accessible gràcies a les noves tecnologies.

Així, del 8 de febrer al 25 de març, l’Arxiu Històric acollirà una exposició amb alguns dels títols més significatius de les publicacions periòdiques locals. De la premsa del S. XIX podrem passar a l’eclosió publicista de la II República, per acabar amb la premsa del franquisme, de la transició política fins a l’actualitat. L’exposició estarà a les vitrines situades en l'accés de l’Arxiu, on també podreu contemplar exemplars de premsa satírica, tan viva entre els valencians.

» L'Arxiu Municipal edita ''Història i Guia''

Dia: 5/15/2008
Lloc: Arxiu Històric
Hora: de dilluns a divendres, de 10 a 14 h; dilluns de vesprada, de 16.30 a 19 h; dissabtes, de 10 a 13.30 h
Fa 25 anys, l’administració municipal de Gandia comença a contemplar la figura de l’arxiver i, amb això, s’inicia el funcionament constant i disciplinat de l’Arxiu Municipal, com a òrgan institucional al càrrec del patrimoni documental. La guia que es presenta és el fruit d’un quart de segle de treball que, afortunadament, ha comptat amb la complicitat i la col·laboració de moltes persones i de tota una ciutat.

Coordinació: Jesús E. Alonso López i Àlvar Garcia Gimeno Autors: F. Borja Fuster Fuster, Joan Carles Faus i Mascarell, Laura Garcia Domínguez, Bernat Martí i Pellicer, Ferran Miralles Pons, Vicent Olaso Sendra, Maria José Planes Luis.

Podeu trobar els exemplars en la llibreria Ferrer. Preu: 10 euros

Foto: Portada del llibre

» L’Arxiu Històric incorpora una col·lecció de les Ermites de La Safor, de Suso Monrabal

Dia: 5/14/2008
Lloc: Arxiu Històric
Hora: De dilluns a divendres, de 10 a 14 h. Dilluns de vesprada, de 16.30 h a 19 h. Dissabtes, de 10 a 13.30 h
Parlar de Suso Monrabal ens duu, indefugiblement, al patrimoni monumental de la Safor. O a l’inrevés. Però no tant d’aquell ja reconegut pel temps i les lleis, sinó del més humil i popular: ermites, torres, molins, alqueries… Monrabal ha dedicat molt del seu temps i de la seua capacitat d’estimar a la fotografia i a la documentació d’allò que alguns nomenen l‘altre patrimoni.

Dins de la col·lecció de Monrabal, les ermites hi juguen un paper protagonista. Són construccions modestes i austeres, però formen part del patrimoni local, de la mateixa manera que els edificis més sumptuaris de l’interior de les ciutats. Moltes ja no es troben entre nosaltres. Per això criden l’atenció, sobretot, les imatges de les desaparegudes ermites de la Puríssima (que dona nom al carrer homònim), de la Santíssima Trinitat (prop de l’antiga fàbrica de Nogueroles) o la de les Ànimes, a l’entrada de Gandia des d’Alacant (actual aparcament a vora riu). Certament és Gandia el centre amb major nombre d’ermites desaparegudes: a més de les citades, podríem nomenar la de sant Nicolau, al Grau, Nostra Senyora de Loreto, Raval, sant Sebastià, sant Roc i sant Joan.

Recentment, l’Arxiu Municipal ha adquirit una mostra representativa de la seua col·lecció, la qual compren imatges de la Drova, el Morabit, la torre dels Pares, l’Alqueria de Martorell i de torres de guaita com les de Piles, Xeraco i de la Comare. A més a més, Suso Monrabal ha procedit a la donació de la série sobre ermites que ací exposem i que serà custodiada a l’Arxiu Històric. Les 116 imatges adquirides han estat incorporades també a la fototeca municipal consultable en la web (www.culturagandia.org).

Les ermites són temples menuts, sovint en llocs apartats, dedicats a l’advocació d’un sant o una imatge i on el culte és discontinu. La majoria dels pobles de la Safor en tenen alguna. Algunes d’elles són compartides. Així la del Murtatell, utilitzada per Almiserà i Llocnou (i plaçada en terme de Castellonet), o la de sant Miquel, amb la titularitat de la Font però al bell mig del terme de Rafelcofer. Casos similars són els de sant Antoni, de Gandia, en terme de Benirredrà, o de sant Vicent Ferrer, d’Almoines, en la partida de Benieto de Gandia. L’existència de grans heretats va portar també a l’aparició d’ermites privades, com ara la de la Canaleta d’Ador, la dels Pins d’Oliva o la de Rausell a Gandia. Moltes de les ermites daten de la segona meitat del XVIII, temps de bonança econòmica.


Gandia
1.- Sant Nicolau
2.- Sant Joan
3.- Mare de Déu de Lorda (1925)
4.- Santa Anna
5.- La Magdalena (1935)
6.- La Magdalena (1980)
7.- La santíssima Trinitat
8.- Rausell
9.- Mare de Déu dels Dolors
10.- Marxuquera Baixa
11.- Del Jesús
12.- Sant Josep
13.- Sant Antoni
14- Martorell
15.- Sant Vicent Ferrer d’Almoines
16.- De les Ànimes
17.- Nostra Senyora de les Neus
18.- Sant Marc (1900)
19.- San Marc (1980)
20.- Nostra Senyora de Loreto
21.- Sant Sebastià
22.- La Assumpció
23.- Sant Roc
24.- La Puríssima
25.- Del Raval
Xeresa
26.- La Santíssima Trinitat
Xeraco
27.- Crist de L’angoixa
Tavernes de la Valldigna
28.- Sant Llorenç, a l’Alcudiola
29.- Santíssim Crist de la Sang
30.- Sant Josep
Benifairó de Valldigna
31.- Sant Roc
Simat de Valldigna
32.- La Xara
33.- Verge de Gracia
La Drova
34.- Sant Pere Màrtir
Real de Gandia
35.- Sagrat Cor de Jesús
36.- Verge de Lurdes
Ròtova
37.- San Vicent Ferrer
Castellonet de la Conquesta
38.- Santa Anna
Ador
39.- Crist de l’Empar
40.- Immaculada, a la Canaleta
Vilallonga
41.- Sant Antoni i Santa Bàrbara
42.- Sant Josep
43.- Immaculada, al Racó del Duc
44.- Sant Vicent Ferrer i Mare de Déu de la Llacuna
La Font d’en Carròs
45.- Sant Miquel
46.- Sant Antoni Abat
Potries
47.- Santíssim Crist de l’Angoixa
Beniarjó
48.-Ermita de Sant Marc de Beniarjó
Oliva
49.- Ermita de Sant Vicent Ferrer
50.-Ermita dels Sants Antonis
51.-Ermita de Santa Anna

» Els periodistes de la comarca visiten l’Arxiu Municipal de Gandia

Dia: 5/13/2008
Lloc: Arxiu Històric
Hora: Horari de l‘Arxiu: de dilluns a divendres, de 10 a 14 h; dilluns de vesprada, de 16.30 a 19 h; dissabtes, de 10 a 13.30 h
Podríem dir que una bona part del material que guarden els arxius muncipals és la que cada dia generen els mitjans de comunicació. A través del que s’ha publicat al llarg dels anys, de les notícies, dels articles, dels reportatges, de les imatges generades, ens sorprendríem en comprovar quant, o que poc, han canviat les coses al nostre voltant.

Pel que fa al fons de dades també evolucionen els canals de subministrament. Canvien els cronistes, canvien els arxivers, augmenten els tipus de suport informatiu i s’adeqüen els formats d’emmagatzematge, es multipliquen els mitjans de comunicació i s’amplien les dotacions per als serveis de guarda i custòdia... i, en aquesta regeneració, es manté invariable la presència de dos camps professionals vinculats directament al món de la informació: el periodisme i l’arxivística.

Ambdós col·lectius continuen estretament lligats, encara que de vegades no ho semble.
Uns van a la recerca d’informació i la fan pública a través de la difussió en premsa, ràdio, televisió o internet. Els altres la recullen, la classifiquen i la guarden perquè no es perda, perquè seguisca a l’abast de tothom com a constatació dels fets de cada dia en el devenir del temps. Teixeixen la memoria perquè en qualsevol moment la puguem filar.

I, de tant en tant, en la informació diària és necessari refrescar o rescatar la memoria.

Amb l’objectiu de fer un apropament entre les persones d’un i d’altre àmbit de treball l’Arxiu Municipal de Gandia es van organitzar una sèrie d’encontres en les pròpies estances de la Biblioteca Central. Hi vam compartir el matí amb companys i companyes de El País, Safor Guia, Crónica de Oliva, Localia, Radio Gandia, Gandia TV, Las Provincias i Infosafor.

A través d’una visita guiada, els i les periodistes d’alguns mitjans pròxims, van poder conéixer els sistemes de treball, la quantitat i diversitat informativa recuperada i recuperable que s’hi arxiva, i un munt de curiositats. La conversa entre els assistents als encontres va transcórrer de forma distesa entre preguntes sobre els procesos d’avaluació i tria de documents, els tipus d’informació més sol·licitada, documents i dades de major valor, etc.

En definitiva, es va posar de manifest la riquesa i l’accessibilitat d’un servei que, al llarg de la història, ha estat envoltat de certa aura d’ocultisme i pols. Un mite que cal desmentir. Els arxius actualment són una porta oberta a qualsevol persona moguda per la curiositat, per qüestions professionals o personals, que vulga girar la mirada cap al passat individual o col·lectiu. Els/les periodistes a més, ténen en l’arxiu una ferramenta de treball d’ús quasi obligatori.

Com que la memòria humana és selectiva, la recerca del passat documentat ajuda a (re)ubicar-se en el temps i l’espai i, és molt probable, que en aquest exercici ens emportem més d’una sorpresa.

» El servei d’arxius de Gandia és un referent dins l’àmbit autonòmic

Dia: 5/12/2008
Lloc: Arxiu Històric
Hora: Horari de l’Arxiu: de dilluns a divendres, de 10 a 14 h; dillins de vesprada, de de 16.30 a 19 h; dissabtes, de 10 a 13.30 h
Elena Sánchez Almela, Arxivera Municipal de Castelló de la Plana, visita Gandia per entrevistar-se amb els responsables de l’Arxiu Municipal i, especialment, amb Joan Carles Faus, responsable de l’Arxiu Administratiu. Segons Elena Sánchez, el servei d’arxiu de la nostra ciutat suposa tot un referent dintre de l’àmbit autonòmic i sempre resulta interessant apropar-se per contrastar i conéixer de primera mà els sistemes de treball.

En concret, aquesta visita tenia la pretenció d’ampliar informació sobre els mecanismes de funcionament de la Junta Qualificadora de Documents, una comissió informativa municipal creada especialment per a la classificació del documents que genera l’Administració Local. Aquest órgan existeix en poques ciutats de l’Estat Espanyol i només a Gandia pel que fa al País Valencia. La Junta es constitueix per l’Alcalde de Gandia (que la presideix), el Secretari Gral de l’Ajuntament, representants de tots els partits polítics presents al consistori i una sèrie de tècnics especialistes en documentació: l’Arxiver Municipal, l’Interventor General, un Catedràtic d’Història Contemporània i dos tècnics de l’arxiu, un en representació de l’Històric i altre de l’Administratiu.

» Donació de Denias Publicidad

Dia: 5/11/2008
Lloc: Arxiu Històric
Hora:
Sebastián Denia Crespo, com a propietari de l’empresa “Denias Publicidad”, ha realitzat recentment una important donació de fons a l’Arxiu Municipal. Aquesta comprén materials molt diversos, la major part de caràcter audiovisual. Hi destaca una sèrie de reportatges publicitaris en 35 mil·límetres (uns 150 rotlles) els quals eren projectats als cinemes de Gandia durant els anys 1960 i 1970. Així mateix, hi ha una gran quantitat de negatius i positius fotogràfics, els quals es troben en procés de classificació i descripció. S’hi inclou, també, un valuós llibre manuscrit titulat “Efemérides de la parroquia de la Puebla del Duc” .

La nova incorporació s’afegeix a la que el mateix Sebastián Denia va realitzar l’any 1990, consistent en més de 5.000 fotografies i premsa dels anys 1970. Tota aquesta documentació es troba a disposició dels ciutadans, a l’Arxiu Històric de la ciutat.

Així, el Fons Sebastián Denia destaca en el panorama dels fons personals i d’empresa que han estat incorporats a l’Arxiu Històric. En primer lloc, per l’abundància d’imatges, les quals són cada dia més valorades i buscades per particulars, estudiosos i empreses, com ara les de caràcter periodístic. D’altra banda, constitueixen un inestimable testimoni de les prodigioses dècades dels anys 1960 i 1970, en les quals tantes coses van canviar a la nostra ciutat i comarca.

» La delegació comarcal de Levante-EMV dóna a l’arxiu històric de la ciutat 4.000 fotografies del seu fons fotogràfic en paper

Dia: 5/10/2008
Lloc: Servei d'Arxius Municipals de Gandia
Hora:
La Comissió Municipal Informativa de Cultura, Educació i Esports, celebrada el dia 3 de maig de 2006, ha acceptat l’oferiment del diari Levante-EMV, per tal que el Servei Municipal d’Arxius, com a òrgan especialitzat al si de l’administració municipal, passe a custodiar, d’ara endavant, el valuós fons fotogràfic acumulat per la redacció d’aquest diari, entre els anys 1992 i 2000.

L’objectiu de la donació és el de garantir la conservació i l’arxiu dels fons en qüestió, així com eixamplar la memòria històrica de la ciutat disponible per als seus veïns. Segons un inventari provisional, aquest fons està constituït per 103 caixes que contenen uns 4.000 positius en paper, de fotografies realitzades per Natxo Francés Blesa, Anna Maria Parejo Ripoll, Tono Creus, Ximo Ferri i altres fotògrafs ocasionals.

La temàtica de les fotografies comprén un ampli espectre: presentacions, premis, eleccions; festes i cultura (falles, fira, festes de diversos pobles, setmana santa, artistes…); hi ha, també, nombroses imatges de personatges del món de l’economia i de la política, o visitants il·lustres. Igualment, hi ha un part dedicada als municipis i els seus edificis (barris, platges, port, centres educatius…). Finalment, no podien faltar els esports, sobretot els diversos clubs de futbol i de bàsquet.


Dins del conveni, s’ha acordat la citació de les imatges de la següent manera: “Arxiu Històric de la Ciutat de Gandia. Fons Levante-EMV. Autor de la fotografia”. La delegació comarcal d’aquest important mitjà de comunicació ha considerat que aquesta és la millor manera de garantir una correcta conservació i ús del fons, per part de la ciutadania. A l’Arxiu Municipal, que ja compta amb una fototeca organitzada i amb una intensa vida, li espera un nou i llarg repte per integrar una nova i abundant col·lecció entre els seus fons.
www.gandiacultura.com

» Beniopa i Benipeixcar a l’Arxiu Històric de la ciutat

Dia: 5/9/2008
Lloc: Arxiu Històric. Plaça Rei en Jaume I, 10
Hora: de dilluns a divendres de 10.00 a 14.00 hores, dilluns de 16.30 a 19 hores i dissabtes de 10.00 a 13.00 hores
Beniopa i Benipeixcar van ser incorporades a Gandia l’any 1965. Tot i això, la seua personalitat històrica es conserva íntegra als seus respectius arxius municipals, servats a l’Arxiu Històric de la Ciutat i que abracen els segles XIX i XX.

Recentment, el coneixement d’aquests fons ha experimentat una passa més, pràctica, ja que s’ha enllestit la introducció, a la base de dades de l’AMG, de les fitxes corresponents a les cases i edificis obrats entre 1926 i 1965. Els posteriors, evidentment, ja estan integrats amb els de la resta de la ciutat de Gandia.

Aquest fet és important, ja que avui encara resten dempeus moltes de les cases alçades amb motiu del creixement dels anys 1950 i primers 1960. Sobretot a Benipeixcar, que en eixos anys va duplicar la seua població. Els expedients identificats són un total de 215, relatius a obres de particulars, tot i que també s’hi pot trobar la d’un centre educatiu a Beniopa (1959) o traçats de nous carrers, enllumenat públic o clavegueram, entre d’altres.

Per facilitar les recerques, i pel que fa a la variació de la toponímia urbana, s’han introduït els noms actuals dels carrers als quals es fa referència de manera que tant es podrà fer la busca amb el nom antic com amb el nom modern de cada carrer en qüestió.

» Llibres de festes i memòria col·lectiva

Dia: 5/8/2008
Lloc: Arxiu Històric. Plaça Rei En Jaume I, 10
Hora: de dilluns a divendres de 9.00 a 14.00 hores
No hi ha cap dubte que, per a la majoria dels pobles, l’edició dels llibres de festes constitueix un mitjà, únic de vegades, per tal de fer balanç, memòria i il·lustració sobre la vida del municipi i dels seus veïns. L’Hemeroteca de l’Arxiu Històric de la ciutat de Gandia, en procés d’informatització, aplega una col·lecció de llibres festius que comprén la majoria dels pobles de la Safor i alguns de ciutats properes com ara Xàtiva, Albaida o Ontinyent. Els llibres de fira de Gandia tenien aquest mateix caràcter fins 1985, any en què la diversificació de publicacions locals va provocar la fi del ‘típic’ llibre de festes. No obstant, n’hi ha de semblants per barriades: Beniopa, Benipeixcar, Molí de santa Maria, Marenys de Rafalcaït, Raval i altres. En els darrers anys, amb la col·laboració d’estudiants d’arxivística i de biblioteconomia, des de l’Arxiu Històric s’ha dut a terme una tasca de catalogació exhaustiva dels articles publicats en aquests llibres, de manera que a hores d’ara és possible conéixer el seu contingut per autors, títols i matèries. Hi ha un total de 393 llibrets catalogats en 7.432 fitxes, les quals s’uneixen a altres publicacions locals també buidades per poder accedir més fàcilment al seu contingut. En total, hi ha un conjunt de 23.000 fitxes d’aquesta mena. Encoratgem a institucions i festers perquè ens facen arribar els seus llibrets. Així seran ben tractats i aprofitables per a tots.

» Els jesuïtes de Gandia cedeixen, a l’Arxiu Històric de la ciutat, “Fontilles” i “Venga a nos el tu Reino”, per a la seua microfilmació i digitalització

Dia: 5/7/2008
Lloc: Servei d'Arxius Municipals de Gandia
Hora:

Inexorablement, les tendències de la conservació i de la consulta documental van cap als formats electrònics. Recentment, s’ha encetat una línia de col·laboració entre la Comunitat de Jesuïtes de Gandia i el Servei Municipal d’Arxius, per tal de donar seguretat i, alhora, fer accessibles al públic les col·leccions hemerogràfiques d’inestimable valor, que conserva la Companyia de Jesús a Gandia.

A hores d’ara, ja han estat afegides a l’hemeroteca digital de l’Arxiu Històric les dues col·leccions. La primera, com és evident, es troba lligada a la coneguda leproseria de Fontilles i comprén des de l’any 1913 fins a 1985. Ha estat el P. Ignacio Jesús Moragues qui ha facilitat tots els contactes i les gestions necessàries. En part, es complementa amb les donacions de les famílies Sáenz de Juano i Giner Ferrer, persones també vinculades a aquesta institució, les quals donaren originals de la primera època, previs a 1913.

En segon lloc, ha estat incorporada una altra publicació de llarga durada, com és “Venga a nos el tu Reino”, la qual es trobava vinculada a la mateixa Comunitat de Jesuïtes de Gandia i, especialment, al monument enlairat al cor de Jesús, al terme del Real de Gandia. Aquesta col·lecció, facilitada, en aquest cas, pel P. José Puig, comprén els anys que van des de 1923 fins a 1979 i complementa un ampli arc de publicacions catòliques, que han estat molt nombroses a la ciutat: “Revista de Gandia” (1900-1936), “El Huertano Gandiense” (1906-1912), “Hojitas piadosas, Justicia y Caridad”, etc.

La Comunitat de Jesuïtes de Gandia ha rebut una còpia de tot el material microfilmat.
Més informació en www.gandiacultura.com

» La Biblioteca Josep Camarena posa en la web els seus petits tresors

Dia: 5/6/2008
Lloc: Arxiu Històric. Plaça Rei En Jaume, 10
Hora:
Actualment, la Biblioteca Comarcal Josep Camarena, situada a la sala de lectura de l’Arxiu Històric, es troba en procés d’informatització dels seus fons. Bona part dels llibres que la conformen es poden trobar ja en la Xarxa de Lectura Pública Valenciana (http://www.xlpv.cult.gva.es).

Un element importantíssim dels seus fons és allò que podríem anomenar obres menors les quals, en la pràctica, constitueixen un tresor des del punt de mira de les publicacions locals. Opuscles, separates, articles i col·laboracions en obres col·lectives conformen la secció BCA (annexos de la Biblioteca Camarena), el qual té un especial interés per tractar-se de treballs que no es poden trobar a les llibreries, ni tampoc a les biblioteques valencianes de la XLPV.

A hores d’ara, hi ha realitzades 300 noves incorporacions de registres, la majoria únics en la XLPV. Hi ha autors locals, diversos temes d’investigació relatius a Gandia i la Safor, i molts treballs específics sobre els clàssics gandians: els Borja, Ausiàs March, Joanot Martorell i Roís de Corella.

» Millores en la consulta de microfilms i formats digitals

Dia: 5/5/2008
Lloc: Arxiu Històric. Plaça Rei En Jaume, 10
Hora: de dilluns a divendres de 10.00 a 14.00 hores.
Actualment, i així es preveu en la nova Llei Valenciana d’Arxius, la generalització de la consulta de còpies és un fet indiscutible als centres de gestió documental que volen estar amb els temps. Així, d’un costat, preservem els originals i, de l’altre, facilitem la realització de còpies per als usuaris, sense els inconvenients del trasllat i de la manipulació.

Recentment, a l’Arxiu Històric de la Ciutat, s’han posat en funcionament tres llocs de consulta amb ordinador, a través dels quals es té accés, entre altres serveis, a:

. Bases de dades de les fototeques municipal i comarcal
. Base de dades del comtat de Ròtova
. Base de dades del fons de Medinaceli (March i Montcada)
. Accessos per Internet a “Archivos Españoles en Red”, Xarxa de Lectura Pública Valenciana, Iberlex, etc.
. Base de dades del fons d’imatges de Tele Safor
. Fons digitalitzats:
Hemeroteca anterior a 1939
Materials cartogràfics (cadastres de 1932 i 1942)
Arxiu parroquial del Real de Gandia i Benipeixcar
Protocols d’Osuna
Comtat de Ròtova

A aquestes prestacions, se sumen els dos llocs preexistents de consulta de microfilms, amb la perspectiva d’ampliar-los a tres.

Entre els nous fons disponibles en microfilm cal destacar la recent incorporació, en format digital, de les sèries municipals de cartes i ordres, i correspondència (segles XV-XX), les quals s’afegeixen a les anteriors d’actes municipals, personal, quintes i població.

» Conveni entre Gandia Televisió i el Servei Municipal d’Arxius

Dia: 5/4/2008
Lloc: Arxiu Històric. Plaça Rei En Jaume, 10
Hora:
El passat 29 de juny va tenir lloc la signatura d’un conveni, gràcies al qual podran ser salvades les imatges de l’antic arxiu de Tele Safor, les quals comprenen el període 1988-1994. Per un costat, s’hi tracta d’establir un marc ample de col·laboració entre Gandia TV i el Servei Municipal d’Arxius, amb l’objectiu d’un correcte arxiu i descripció de les imatges antigues de la ciutat. De l’altre, es concreta el traspàs dels enregistraments audiovisuals en suport magnètic, d’alta volubilitat, a nous formats digitals que garantisquen la seua pervivència en el futur.

El fons principal de què tracta el conveni comprén 954 màsters en U-Matic, els quals contenen 481 hores d’enregistrament. Gandia TV s’ha compromés a aportar els equipaments específics, mentre que el Servei d’Arxius el dotarà d’un becari, així com els programes i criteris tècnics per a la descripció dels materials.

» Conveni entre la Junta Local Fallera i l'Ajuntament, per a l’organització i la descripció de l’Arxiu Faller

Dia: 5/3/2008
Lloc: Servei Municipal d'Arxius
Hora:

El món faller ha arribat a un grau important de maduresa i d’ambició. Així es pot observar a través de projectes d’abast ciutadà, com ara el museu faller. Com una passa prèvia i com una manera de fixar, assegurar i explotar correctament el cabal informatiu del patrimoni documental faller, s’ha establert un sistema de cooperació entre el Servei Municipal d’Arxius i la Junta Local, per tal d’organitzar l’arxiu i informatitzar les fitxes descriptives que s’hi realitzaran. Així mateix, el conveni en qüestió contempla la possibilitat de microfilmar i/o digitalitzar aquells fons que tinguen un interés prioritari.

La Junta té més de cinquanta anys d’existència i les falles a Gandia compten amb una tradició més que centenària. Ara es tracta, a més d’organitzar el fons, de garantir la seua pervivència i d’establir uns mecanismes perquè la incorporació de nous fons continue en el futur amb correcció i sense traumes. Ara és el moment adequat, també, perquè aquelles persones o col·lectius lligats a les falles aporten el seu granet d’arena, per conformar un gran arxiu faller de la ciutat, el qual compta ja amb uns abundants fons documentals, artístics, hemerogràfics i fotogràfics.

» Nou accés a l’Arxiu del Comtat de Ròtova

Dia: 5/2/2008
Lloc: Arxiu Històric. Plaça Rei En Jaume, 10
Hora:
En el marc del procés de recuperació de fons històrics referents a la Safor ja es troba disponible a la sala de lectura de l’Arxiu Històric un accés directe al conjunt de fons de l’Arxiu dels Comtes de Ròtova en format digital. En la recuperació d’aquest arxiu han sumat esforços la Generalitat Valenciana, la Mancomunitat de Municipis de la Safor i el mateix Ajuntament de Gandia.

Els senyorius posseïts per aquesta casa nobiliària foren els de Ròtova, Tossalnou, Benirredrà, Benifallim, Favara, Petrer, Benillup, Miraflor, Tormos i Senija, és a dir, un gavell de pobles menuts (alguns, avui integrats en altres municipis) repartits per llocs molts diversos, sobretot a la Safor i a Pego.

Amb la nova fórmula aplicada es simplifica notablement la consulta que, abans, havia de fer-se a través d’un programa informàtic d’ús complicat i mitjançant CDs individualitzats. Ara, en el mateix disc dur d’un ordinador i mitjançant un programa normalitzat es pot accedir a aquest arxiu junt a la resta de fons digitalitzats, fonamentalment actes de l’ajuntament de Gandia (fins 1848) i premsa local anterior a la guerra civil del 1936-1939.

» Donació de fons de Xavier Martorell a l’Ajuntament de Gandia

Dia: 5/1/2008
Lloc: Servei d'Arxius Municipals de Gandia
Hora:
Xavier Martorell Viña, amb la motivació d’enriquir la documentació històrica de la ciutat de Gandia, ha lliurat a l’Ajuntament una col·lecció d’impresos del segle XX amb contingut polític. Aquests documents han estat integrats entre els fons personals de l’Arxiu Històric de la Ciutat i han estat posats a la disposició dels investigadors i del públic en general, per a la seua divulgació.

Entre els 16 documents incorporats predominen els pamflets i les crides de caràcter polític, durant la II República, la Guerra Civil i la postguerra.

Així, podem trobar, per exemple, una crida adreçada a l’alcalde de Gandia, anterior a les eleccions de 1933; un cartell de la UGT (“en el cincuenta aniversario de su fundación”) o un avís de la direcció de la Fàbrica Lombard sobre la vaga, els jornals i la situació del mercat de la seda, el 1936.

També, hi ha un imprés de la Federació Universitària (FUE de Gandia), adreçat als camperols, o del Secretariat Femení de la Federació Provincial de JSU, adreçat a les dones.

De la postguerra, podem veure propaganda feixista adreçada als valencians (“Estamos hartos de imbéciles y de malvados”) o un altre imprés de la Comunión Tradicionalista, amb motiu de la visita de Franco.

» Antoni Pomar i Maria Ángeles Garcia cedeixen imatges antigues de temàtica local.

Dia: 4/30/2008
Lloc: Servei d'Arxius Municipals de Gandia
Hora:
Antoni Pomar Soliva i Maria Ángeles Garcia Trilles han cedit recentment una col·lecció important de pel·lícules en 8 mm. i súper 8 a l’Arxiu Històric de la ciutat i Gandia TV. El primer que s’ha fet ha estat transportar les imatges a formats actualitzats, la qual cosa permet una correcta conservació així com la seua utilització pública, sempre que es tracte d’usos no lucratius. S’ha recuperat així per al patrimoni municipal un valuós fons històric al temps que els cedents podran conservar els originals.

El fons cedit per Pomar comprén el període 1973-1988 amb uns 1600 metres de gravació equivalents a unes 6 hores. La temàtica fallera és la predominant però també hi ha nombrosos testimonis sobre l’afició local als escacs, la Setmana Santa, el ‘Prado’, la nevada de 1983 o la mateixa construcció de la casa consistorial durant els anys 1981-1982. Hi ha, així mateix, una curiosa gravació sobre una de les actuacions del popular personatge “Professor Cabo”, la qual ja ha estat projectada a Gandia TV.

Del seu costat Garcia Trilles ha cedit unes filmacions més limitades en extensió però de major antiguitat. S’hi pot veure la nevada de 1960, la redona de Crist Rei l’any 1959, així com la platja quan l’Hotel Bayren es trobava en construcció i era una illa llunyana del nucli majoritari de xalets. Hi ha també imatges de l’antic mercat de la Plaça Major i del carrer Joan Andreu; del Domund de 1961 o de la processó amb la relíquia d’un braç de Santa Teresa.

Tot plegat, ha estat un treball simbiòtic on la col·laboració dels aficionats al cinema s’ha sumat amb el treball conjunt que des de fa anys duen avant l’Arxiu Municipal i Gandia TV en l’àmbit de la conservació i la difusió de la imatge antiga.

» Més sobre Santa Clara

Dia: 4/29/2008
Lloc: Arxiu Històric. Plaça Rei En Jaume I, 10
Hora: de dilluns a divendres de 9.00 a 14.00 hores
En la línia d’oferir un màxim de fonts sobre la història local i també en consonància amb la col·laboració habitual amb la comunitat de monges del monestir de Santa Clara, l’Arxiu Municipal ha adquirit per a la Biblioteca d’investigadors Josep Camarena un dels clàssics de la història franciscana: concretament, la “Historia de la provincia franciscana de Valencia”, escrita pel frare benisser Vicent Martínez Colomer i publicada a València, per l’impressor Salvador Faulí, l’any 1803. Martínez Colomer, nascut el 1762 i faltat el 1820, va ser cronista de l’orde i era qualificat pel Pare Rubert com a “historiador fidedigno, novelista destacado y escritor ascético y moral” (també era poeta). Malalt, solitari i hipocondríac en la seua cel·la, va produir un total de 33 títols i va esdevenir precursor del romanticisme

Aquesta història ofereix nombroses notícies sobre les dues fundacions del monestir de Santa Clara de Gandia (la primera dels ducs reials (1429), la segona borgiana), així com moltes altres sobre la seua vida i la d’altres monestirs propers com ara Nostra Senyora del Pi, d’Oliva, o d’altres de Pego, Dénia, Jesús Pobre o Benissa.

El mateix Colomer qualifica el seu estil de “grave y serio, cual corresponde a la majestad de la historia, sin afearla con juegos de palabras, con equívocos, con chistes, ni con ninguna de aquellas jocosidades que solo pueden agradar a gentes de gusto corrompido”. S’hi busca la combinació de plaer i utilitat. Tot alhora, es fa partícip dels guanys científics del XVIII, en afirmar que “una buena historia debe recoger todos los hechos relacionados con la misma, tanto positivos como negativos; los religiosos y los políticos; las virtudes y los vicios”.

Hi havia projectats dos volums més de l’obra, els quals no es van arribar a editar. Tanmateix, el segon, relatiu a les cases de la província i localitzat per l’oliver José Vives Ciscar, sí es guarda, en manuscrit, a la Biblioteca Serrano Morales de l’Arxiu Municipal de València. Així com un “Compendio Cronológico”, aquest a l’Arxiu de la Província Franciscana de València. L’obra de què parlem va ser realitzada per encàrrec de l’arquebisbe, també franciscà i originari de Penàguila, en Joaquim Company.

Aquesta obra completa d’altres cròniques específiques, manuscrites per aquells anys i servades al mateix monestir de Santa Clara de Gandia. Afortunadament, es troben disponibles en microfilm al nostre Arxiu Històric i són, concretament, el “Libro de la fundación” (1740), la “Crónica primera de este Real Convento de Santa Clara de Gandia” i “Parte segunda de la crónica del Real Monasterio de la madre Santa Clara de Gandia” (fetes pel P. Llopis pel 1781). En aquestes cròniques s’evidencia el lligam de les monges amb els Borja, la qual cosa explica també l’existència en aquest arxiu de la “Historia de la vida del Padre Francisco de Borja”, del Pare Dionisio Vàzquez (sense data).

» La compra silenciosa de l’Horta de Gandia pels antics arrendataris

Dia: 4/28/2008
Lloc: Arxiu Històric. Plaça Rei En Jaume I, 10
Hora:
Se n’ha parlat i encara se’n parla de l’arrendament consuetudinari valencià, el qual en bona part ha estat una invenció. Amb tot, recentment, dos professors d’història econòmica de les universitat de València i de la Jaume I de Castelló ens revelen les claus de com els arrendataris de l’Horta de Gandia van accedir progressivament a la propietat en els segles XIX i XX.

L’estudi ha estat possible gràcies a l’existència a l’Arxiu Municipal de Gandia d’una sèrie específica per als arrendataris entre els apèndixs dels amillaraments o padrons antics de propietat. Aquest cabal documental, únic entre els arxius valencians, ha permés dibuixar un panorama de progressiva estabilització dels arrendataris en les terres que cultivaven i aclarir la foscor històrica en què es trobava el conegut arrendament consuetudinari valencià, aplicat sobretot a l’Horta de València.

Com a corol·lari del procés descrit, la major part dels arrendataris acabaren adquirint les terres que cultivaven, gràcies al reconeixement de les millores que anaven realitzant en la terra, les quals eren bàsiques per a una agricultura hortícola i competitiva com era la pròpia de l’horta gandiana. A través d’aqueix procés es va anar configurant el mapa de la propietat vigent fins a l’arribada dels actuals processos urbanitzadors. És cridanera la multiplicitat d’estudis actuals sobre l’horta en els darrers moments de la seua existència.

La investigació esmentada té com a títol ‘La compra silenciosa. Arrendamientos, estabilidad y mejoras en la agricultura valenciana de regadío’. Ha estat realitzada per Samuel Garrido i Salvador Calatayud i publicada al número 8 de la revista “Investigaciones de Historia Económica” (primavera 2007) de la Universitat Complutense de Madrid. És consultable a l’hemeroteca de l’Arxiu Històric de la Ciutat. La plana web de “l’Asociación Española de Historia Económica” és http://altea.daea.ua.es/aehe/.

» El personal laboral de l’Administració Local

Dia: 4/27/2008
Lloc: Servei d'Arxius Municipals de Gandia
Hora:
Les administracions locals compten amb un nombre de treballadores i treballadors per a realitzar les seues tasques quotidianes. La idea del personal funcionari no representa tot el personal que treballa o ha treballat en l’Ajuntament. Com qualsevol empresa, també els ajuntaments contracten personal per a realitzar unes determinades feines o serveis, amb una duració que pot ser de dies o d’anys, depenent de la complexitat.

Recentment, l’Arxiu Administratiu ha incorporat, des del departament de Recursos Humans, 1.977 expedients de personal laboral, que van des de 1970 a 1999, i que vénen a completar els 477 expedients personals dels funcionaris que l’Arxiu ja havia ingressat.

No tots els contractats són auxiliars administratius, com podrien pensar la majoria: formen una part menuda del total dels expedients, 216. Hi estan els contractats amb els convenis de l’antic INEM per a realitzar tasques de neteja, condicionament d’espais públics o obres menors en voreres o edificis públics, tant de peons d’obra com de peons agrícoles. També, contractats en fets destacats, com les inundacions de 1987, la contractació per a la realització del Cens Electoral o els acords amb la modalitat d’alumne treballador de la Casa d’Oficis. Altres de curiosos, tenim, com les contractacions dels auxiliar cuidadors de platja (denominats popularment "pitufos"), el de traductor de bosnià arran dels refugiats del conflicte dels Balcans, o els de psicòlegs, cuidadors infantils, cuiners, etc., per a les diferents guarderies i col·legis de la ciutat. Un ventall de professions tan ample com amples són les necessitats dels ciutadans de Gandia.

Aquesta documentació conté dades de caràcter personal, per la qual cosa part d’aquesta sèrie restarà sotmesa a les restriccions d’accés públic que determina la llei.

» Expedients d’Activitats

Dia: 4/26/2008
Lloc: Servei d'Arxius Municipals de Gandia
Hora:
El Servei d’Arxius ha realitzat la catalogació completa de les llicències d’activitats industrials i comercials al municipi. L’ample àmbit cronològic d’aquestes sèries, des del temps de la postguerra fins a l’actualitat, permet assolir un volum documental de 13.000 expedients, la totalitat dels quals estan informatitzats i descrits de forma individualitzada. Entre aquests, trobarem tant les llicències d’activitats classificades (és a dir, considerades molestes, insalubres, nocives o perilloses) com les innòcues (totes les altres), i les reformes i l’obertura dels locals amb aforament públic.

Sense cap dubte, la indústria i, sobretot, el comerç a Gandia ocupen una faceta importantíssima de la vida social i econòmica, que té el seu trasllat en la quotidianitat dels seus ciutadans. Desplegar aquest nivell de microdescripció en els expedients d’activitats facilita la recuperació de la informació amb més celeritat i èxit, tot millorant l’atenció de les nombroses consultes sobre aquesta matèria. Hi posem a l’abast les llicències d’obertura d’establiments o de canvi de titularitat, els tipus d’activitat, els noms dels titulars, l’emplaçament original, l’any de la concessió i, de vegades, la marca comercial, així com altres incidències administratives.

Passats els anys, aquesta documentació, juntament amb els seus precedents (expedients sobre enginyeria i indústria, obertura d’establiments i instal·lació, i afers sobre motors), permetrà radiografiar la història municipal des d’una vessant tan transcendental com és la seua dinàmica industrial i comercial. Més encara, si tenim en compte que Gandia ha esdevingut, en el temps, un nucli de serveis indiscutible de les Comarques Centrals Valencianes.

» La biblioteca Josep Camarena adquireix el “Viage literario á las Iglesias de España”, dels germans Villanueva

Dia: 4/25/2008
Lloc: Arxiu Històric. Plaça Rei en Jaume I, 10
Hora: de dilluns a divendres de 10.00 a 14.00 hores, dissabte de 10.00 a 13.30 hores.
Recentment, la biblioteca d’investigadors de l’Arxiu Històric de la ciutat de Gandia ha incorporat als seus fons una de les obres clàssiques més interessants dels il·lustrats germans Villanueva, de Xàtiva, els quals foren representants valencians a les Corts de Cadis i feren un viatge erudit per esglésies i monestirs, entre els quals es trobaven sant Jeroni de Cotalba, la Seu de Gandia, santa Maria de la Valldigna o el Corpus Christi de Llutxent. L’obra és una mostra de l’enfocament historiogràfic orientat al criticisme i la publicació de documents que proposava la il·lustració valenciana i que tenia les arrels en Gregori Mayans.

En una llibreria de vell de la població catalana de Vic, s’ha pogut localitzar concretament el volum quart d’aquesta magna obra, imprés a Madrid, a la Impremta Reial, l’any 1806. Aquest recull les cartes que Jaime envia a Joaquín Lorenzo durant el seu viatge, amb notícies sobre documents trobats a l’església de Sogorb, la Cartoixa de Vall de Christ, així com dels monestirs de Portaceli, Murta, Cotalba i la Valldigna, amb informacions de les esglésies de Gandia i Xàtiva i dels papes Calixt III i Alexandre VI, concloent amb notícies de Peníscola i Benifassar.


Més sobre l’obra i els autors.

Tot i que els primers cinc volums del “Viage literario á las Iglesias de España” van ser publicats sota la paternitat de Joaquín Lorenzo Villanueva (1757-1837), ell només s’ocupava d’ampliar i corregir les notes addicionals i d’unes anotacions conegudes com las “Cosas más notables”. De fet, qui es va dedicar a viatjar per tot l’estat donant notícies bibliogràfiques d’allà on passava va ser el seu germà Jaime.

La vida dels dos germans va discórrer per camins paral·lels. Nascuts a Xàtiva a mitjan segle XVIII, el petit taller d’enquadernació del seu pare va acollir les seues primeres inquietuds literàries. Joaquín, el major, va estudiar Gramàtica i Humanitats per anar després a València i graduar-se com a Mestre d’Arts i obtindre el grau de Doctor en Teologia. El 1777 va desplaçar-se a Oriola per optar a la plaça de magistral de púlpit en la catedral. Des d’ací, va fer cridar al seu germà Jaime per a que prosseguís els estudis d’Humanitats i ingressés als dominics, començant a partir d’aleshores una estreta col·laboració intel·lectual que seguiria en l’elaboració del “Viage literario...” i continuaria durant l’estada al Cadis liberal, on Joaquín fou diputat a Corts i Jaime redactor del Diari de Sessions, i conclouria en l’exili a Londres.

L’obra té com a objectiu fonamental “extender el conocimiento de la disciplina eclesiástica” i la voluntat de legitimar les aspiracions d’una església d’àmbit espanyol i diferenciada de la de Roma. Amb aquesta intenció, Jaime Villanueva va viatjar per tota Espanya recollint còpies d’arxius i biblioteques.

Els vint-i-dos volums publicats van tenir una vida atzarosa i discontínua. Així, els primers cinc toms es publicaren entre 1804 i 1806 en la Impremta Reial; els volums VIé al Xé eixiren a la llum en 1821 impresos per Monfort a València i la resta es van publicar entre 1850 i 1852 en la Impremta de la Reial Acadèmia de la Història.

El “Viage literario...” ha estat qualificat per Miquel Batllori com un dels tres llibres sobre viatges escrits en el segle XVIII que queden vius i útils per als erudits, junt al “Viaje de España” del castellonenc Antonio Ponz y les “Cartas a su hermano D. Carlos Andres, en que le comunica varias noticias literarias” del jesuita alacantí Juan Andrés.

» Catalogació de donacions a la Biblioteca Comarcal Josep Camarena

Dia: 4/24/2008
Lloc: Arxiu Històric. Plaça Rei En Jaume I, 10
Hora: de dilluns a divendres de 10.00 a 14.0 hores, dissabte de 10.00 a 13.30 hores.
Sortosament per a la nostra memòria col·lectiva, ciutadans i ciutadanes de Gandia i comarca, col·lectius, organismes públics i un bon nombre de particulars de diferents llocs d’origen tenen a bé fer donacions de llibres a la Biblioteca Comarcal Josep Camarena, instal·lada a l’Arxiu Històric de la nostra ciutat i que, al mateix temps, forma part de la xarxa municipal de lectura pública.
Centrada en temes locals, comarcals i professionals, aquesta biblioteca és una fusió de l’antiga Biblioteca Auxiliar de l’Arxiu, la biblioteca de l’erudit Josep Camarena, el fons familiar Sáenz de Juano i d’altres particulars. A això se suma una política d’adquisicions en la qual destaquen, sobretot, els escriptors clàssics lligats a la comarca: Ausiàs March, Joanot Martorell, Roís de Corella i els Borja. És molt útil per a iniciar-se o aprofundir en el coneixement d’aspectes geogràfics, històrics, econòmics i literaris de la comarca i del País.
En el marc del procés de catalogació dels fons de la biblioteca Camarena s’ha realitzat recentment un control i un inventari exhaustiu de totes les donacions que han tingut lloc i que han contribuït a enriquir notablement els seus fons. Destaquen per la seua quantitat i qualitat les donacions del mateix Josep Camarena, 1.500 obres aproximadament, i de la família Sáenz de Juano, al voltant d’unes 500 obres entre llibres i opuscles.

Entre aquests donants s’han establert diverses categories.
1. Particulars
2. Grups de Gandia
3. Organismes públics de la Comunitat Valenciana
4. Altres grups de donants


1. Particulars. Entre ells tenim: Josep Camarena Mahiques, Sáenz de Juano, Francisco Díaz Dura, Gonçal Dionís Castelló i Gómez Trevijano, Felip G. Perles Martí, Adolfo Muelas Santos, Vicent Olaso Cendra, Vicent Escrivà i Caudeli, Vicent Ferrer Forés, Andrés Escrivà Calatayud i Josep Almendros Garci-Caballero.

2. Grups de Gandia. Com: Biblioteca Central, Cambra Agrària de Gandia, Associació de Veïns del Grau de Gandia, Cooperativa Agrícola Valenciana “Beato Carmelo” Real de Gandia, CEIC (Centre d’Estudis d’Investigació Comarcal Alfons el Vell, Gandia) i Gabinet d’Alcaldia.

3. Organismes públics de la Comunitat Valenciana. Ajuntament de L’Alqueria de la Comtesa, Ajuntament d’Oliva, Diputació de València, Diputació d’Alacant, Ajuntament i Cooperativa de Quatretonda, Universitat Jaume I i Ajuntament de Potries.

4. Altres grups de donants. Associació de Sant Jordi d’Alcoi, UNED, BANCAIXA, Institut d’Estudis Catalans, Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics, Juguetes Cayro i Arxiu Històric de Sabadell.